Miraculous les aventures de Ladybug et Chat Noir i els seus personatges són propieta d'en Thomas Astruc i Zag Entertainment.

Paraules: 4121.

23.- Aroma

En Luka va caminar, la guitarra a l'espatlla i la motxilla ben afermada per les nanses a la seva mà dreta, per la coberta de fusta del Liberty desfermant l'eco del seu nom pronunciat desordenadament per diferents veus. La Juleka i la Marinette van abalançar-se-li per a abraçar-lo amb força entenent, abans que la resta, que tornava definitivament a casa i al grup.

—Per fi ets a casa! —va exclamar la Juleka feliç de debò.

—Sento haver-te fet patir, Juls.

—Llavors, ja et trobes bé del tot? —va preguntar amb una mica de por la Marinette.

—Sí, ja n'hi ha prou de lamentar-se a un racó. Tenim feina a fer.

»Espero que no us sàpiga greu, he trucat a l'AURORA per a parlar dels nous temes i la oferta d'en Jagged.

La Rose va acostar-se a ell fent passetes curtes i tímides, va mirar-se'l amb els seus grans ulls blaus que reflectien preocupació.

—Havíem pensat en rebutjar-la —va xiuxiuejar calmada.

—Per què?

—Perquè si tu no estàs bé no sonem com ho hauríem de fer —va declarar l'Iván des del darrere de la seva bateria.

—Si no hi estàs còmode no seria just que ho hagis de fer —va afegir l'Adrien que s'havia passat mitja vida fent feines que li havien estat molestes i incòmodes per obligació—. N'arribaran més ofertes.

—Us ho agraeixo —va dir en Luka deixant anar a la Juleka i la Marinette—, però rebutjar una oferta com aquesta és una bestiesa. No podeu condicionar el vostre futur a un conflicte absurd que és meu.

—Jo no ho diria pas que és absurd —va mussitar l'Adrien baixant d'un salt de l'escenari—. Has estat aïllat durant dies, has compost temes de manera compulsiva i no sé si has dormit gaire, però Luka, t'ha afectat molt.

El noi va sospirar.

—D'acord, us ho explicaré tot i amb això donarem el tema per tancat per sempre més. Seieu.

Van seure al terra de fusta pintat de coloraines en un cercle perfecte. En Luka va agafar distret la mà de la Marinette mentre els feia un breu resum del seu passat, sobre com havia descobert que en Jagged era el seu pare i també sobre què havia estat fent aquells dies tot sol a aquella casa. Va assegurar-se de deixar-los ben clar que el seu problema passava per que no havia volgut que en Jagged ho sabés, però que ara que ho sabia no podia amagar-se a un racó per sempre. Amb prou feines havia explicat res, la Marinette sabia que no volia parlar d'allò, però que sentia que era el que havia de fer.

—Esteu de campament? —la pregunta de l'AURORA va sonar desconcertada.

—Parlàvem de la oferta d'en Jagged —va contestar en Luka veient que ningú es pronunciava.

—Heu pres alguna decisió, senyoreta líder?

La Rose va posar-se dempeus d'un salt mirant a l'AURORA i després a en Luka sense saber què contestar.

—Els deia que hauríem d'acceptar i acompanyar a en Jagged a la seva gira, és una gran oferta —va afegir el guitarrista.

—Treballarem per en Jagged —va afirmar la Rose. Tots volien fer-ho i si en Luka s'hi veia amb cor no hi havia res més a discutir.

—Molt bé, prepararé el contracte. Trucaré a la Penny tant bon punt surti d'aquí.

—I les noves cançons —va pronunciar la Rose recuperant tota la seguretat—. Hem escollit els temes, arreglat les partitures i tenim les lletres. Estem preparats per a gravar.

—Bona feina, puc sentir-les?

Novament les mirades van clavar-se en en Luka que va assentir tot posant-se dempeus.

—Si ells estan a punt jo també ho estic.

—Fantàstic! Ensenyeu-me el que podeu fer.

Els membres de Kitty Section van moure's amb seguretat cap a l'escenari, van agafar els seus instruments. La Rose va pronunciar el nom de la primera cançó i la música va desencadenar-se a la coberta del Liberty. Sonava perfecte.

L'AURORA asseguda al costat de la Marinette bellugava el peu al ritme de la cançó, gaudint-la tant com ella que, malgrat que ja els havia sentit assajar, amb el so familiar de la guitarra d'en Luka sentia que les cançons eren completes per fi.

Els deu temes tocats en exclusiva per a ambdues sonaven increïble. L'AURORA va aplaudir-los amb força en acabar.

—Impressionant! —va exclamar—. Trucaré a la productora per a començar a gravar, penseu que heu de tenir la ment oberta, si us suggereixen canvis escolteu-los, tenen experiència i no us faran renunciar al vostre estil.

—Ens faran canviar coses? —va preguntar la Rose fent una ganyota.

—No, però us poden donar algun consell.

—N'estem oberts —va assegurar en Luka—, escoltarem el que ens hagin de dir.

—Ja m'imagino que tu estàs acostumat a això, espero que sàpigues transmetre'ls la importància d'escoltar.

—Sabrem fer-ho —va afegir l'Adrien—, aprendrem d'allò que ens diguin.

L'AURORA va moure el cap, no eren pas ells dos els que la feien patir.

—Quan tingui cita amb ells us avisaré. I, sobre això d'en Jagged, hi ha cap restricció que hagi de tenir en compte quan negociï amb la Penny?

—Restricció? —va preguntar l'Iván gratant-se el cap.

—Coses que no vulgueu, com que se us acosti el seu cocodril, que mengi al davant vostre; aquest tipus de coses.

Van intercanviar mirades.

—Em penso que no —va xiuxiuejar la Rose.

—D'acord. Seria ideal començar amb ell a Londres, teniu un parell de dies per a confirmar-m'ho —va explicar posant les mans als seus malucs—. Parleu-lo amb els vostres pares. Marinette, en el teu cas, en ser l'encarregada del vestuari pots venir si ho creus necessari, però no estàs obligada.

—La Marinette ha de venir —va afirmar la Juleka—. Si es fa malbé alguna cosa no podrem arreglar-la nosaltres.

—No sé si els meus pares...

—Parlarem amb ells si cal —va fer la Rose.

—Rose, deixa que la Marinette prengui la seva pròpia decisió —va demanar en Luka.

—M'agradaria molt anar-hi —va admetre amb timidesa—, però el forn... bé, no ho sé... ho preguntaré a casa.

En Luka va entendre que el forn no era pas el problema i que era una manera com una altra d'excusar-se pel seu paper com la Ladybug, no necessitava més pressió sobre les seves espatlles. Va imaginar que l'Adrien tindria el mateix neguit sent en Chat Noir, tot i que no ho exterioritzés.

—Vull parlar amb tu, Luka —va demanar l'AURORA tot movent la mà.

Ell va assentir, va despenjar-se la guitarra, la va seguir pausat cap a aquell racó de la coberta que donava certa intimitat.

—No sóc d'aquelles que fan marrades i tenen embuts, arribats a aquest punt crec que és evident —va ventar recolzant els ronyons contra la barana—. Així que t'ho preguntaré tal com raja.

»Podràs aguantar-ho?

—Veure'l? Treballar amb ell? Sí, hem parlat a la nostra manera i no puc seguir evitant-lo.

—I per a veure'l amb una dona?

—Imagino que si la meva mare i jo hi haguéssim conviscut amb ell se'm faria estrany —va declarar arronsant les espatlles—. Pot ficar-se al llit amb tantes com vulgui, tant me fa. I què hi ha de tu?

L'AURORA va moure la mà.

—Se me'n fot el que faci aquell idiota mentre no es fiqui als meus negocis. Treballar amb ell és millor que fer-ho amb gentussa com en Bob.

No va insistir, tot i que per a ella no semblava pas un capítol tancat.

—Gràcies pel refugi —va mussitar tornant-li les claus—, em sento molt millor.

—Si el necessites altre cop demana-m'ho, els artistes us torneu més creatius amb les crisis.

—Espero no necessitar-ho.

L'Adrien va repetir l'última part de la partitura amb l'esguard fix en la Marinette que dibuixava alguna cosa a la seva llibreta amb un somrís als llavis. Havia de parlar amb ella, confessar-li el que sentia, provar sort. Si era cert que la Marinette havia sentit alguna cosa per ell, potser no era tard, potser podia reconquerir-la, tot i que no fos just per a la Kagami ni en Luka. El que sentia per la Marinette era tan intens que semblava que se'l menjaria per dins.

L'última nota va ressonar un moment i va perdre's a la brisa del Sena. Va inspirar fondo comprovant que era l'únic que hi quedava a l'escenari i que la resta estaven ocupats en altres coses abans de decidir-se a acostar-s'hi.

Va seure al costat de la Marinette que va somriure-li, deixant la seva llibreta damunt la gandula.

—Heu sonat increïble.

—Gran part del mèrit és d'en Luka, la seva manera de tocar posa en ordre a la resta. És com el metrònom del grup.

—No et treguis mèrit, Adrien —va mussitar somrient—, us he sentit assajar aquests dies i ha estat molt bé.

—La Juleka anava fora de tempo gairebé tota l'estona.

Ella va arronsar les espatlles.

—No me n'havia adonat.

L'Adrien va arrufar les celles, s'havia assegut allà decidit a dir-li el que sentia per ella i en comptes d'aprofitar la finestra d'oportunitat d'aquella floreta li havia parlat de la Juleka. No podia ser més idiota.

—Marinette, he de dir-te una cosa. —Ella va assentir—. Jo... bé, fa un temps que...

—Marinette!

La Rose va tirar-se-li a sobre tombant-la bruscament a la gandula. Ambdues van riure, abraçades i entortolligades.

—La Juleka m'ha dit que et quedes a dormir aquesta nit.

—Havíem pensat en fer una sessió de cine, però ara que ha tornat en Luka no sé si segueix damunt la taula.

—És clar que sí! Veurem la pel·lícula preferida de la Juleka.

—No estic segura que això em tranquil·litzi —va mussitar—. Però imagino que deuen tenir coses per parlar.

—Tenen molts dies per a parlar —va replicar alliberant a la Marinette del seu pes i posant-se dreta d'un saltiró ben alegre.

—Sí, imagino —va xiuxiuejar encara estirada.

La Rose va fer una exclamació tapant-se els llavis amb la mà.

—Perdoneu, us he interromput.

—No passa res —va mussitar l'Adrien tot forçant un somrís—, tampoc parlàvem de res important.

—No us molesto més, ajudaré a la Juleka a baix.

—Adrien —va cridar-lo la Marinette decidint-se a seure altre cop—. Què volies dir-me?

El noi va moure les mans i va dissentir.

—No era res important —va contestar havent perdut tot el valor—. Ja en parlarem un altre dia, a més el meu guardaespatlles ha d'estar a punt d'arribar i no voldria fer-lo esperar.

—D'acord...

La Marinette va observar-lo creuar la passarel·la i perdre's, la sensació que hi havia alguna cosa que no anava a l'hora va tornar amb força. En Luka li havia dit que era per veure's lliure, però ella tenia la sensació que havia fet quelcom malament i que estava incòmode al seu costat. Va fer un sospir. No volia pensar més en l'Adrien, en Luka havia tornat i allò era tot el que havia d'importat-li.

Va deixar la gandula. Havia d'assegurar-se si el pla de la nit de cinema seguia damunt la taula o no. L'AURORA i en Luka encara parlaven recolzats a la barana, l'envejava, havia sabut donar-li a en Luka el que necessitava per a recuperar-se, s'entenien força bé.

L'Adrien va caminar fins al forn dels Dupain-Cheng. Li havia dit una mentida a la Marinette, en Gorilla no havia d'anar a buscar-lo fins les cinc i amb prou feines eren les tres. Havia perdut les ganes de seguir assajant.

—Per què no hi entres a buscar uns croissants calentons? —va preguntar en Plagg traient el cap discretament.

—Només saps pensar en el teu estómac?

—Els mals d'amor es passen millor amb la panxa plena.

—Està bé —va cedir amb un sospir.

La campaneta de la porta del forn va tintinar, va analitzar els aparadors, els croissants, els macarons, els pastissets... tot feia tant bona fila.

—Hola, Adrien, què et poso?

—Hola senyora Dupain-Cheng, uns croissants.

—Et portaré uns dels que acaben de sortir del forn.

»Va tot bé? Sembla que et preocupi alguna cosa.

—No, tot va bé.

La Sabine va oferir-li la bossa de paper amb tres croissants tebis al seu interior, la dona va alçar la mà rebutjant els diners que l'Adrien mirava de treure de la seva cartera.

—Convida la casa.

—Moltes gràcies.

L'Adrien va sortir del local somrient, tot el que fornejaven els pares de la Marinette era deliciós. Va creuar la carretera, va entrar al parc i va cerca un banc mig amagat a on poder seure per a compartir el menjar amb en Plagg.

—Mira, m'encantaria que aquesta noia i tu acabéssiu junts, però ho estàs fent fatal.

—I què m'aconselles, Plagg?

—Primer, tens una xicota i no fa gaire deies que volies arreglar-ho amb ella —va mormolar el kwami devorant un tros de croissant—. Ara de sobte tot gira al voltant de l'altra noia.

»Decideix-te, però pensa bé en el que desencadenaràs, perquè si esculls a la esgrimista et faràs mal a tu mateix, però si esculls a la fornera hi ha dues persones que patiran,

»Tot i que el primer que hauries de fer és aclarir què és el que vols i deixar les coses clares amb la teva núvia.

—Ja... Això sona molt sensat, Plagg.

—Bé, sóc un kwami, durant tots aquests segles he vist com els humans cometeu les més absolutes ximpleries. Però encara no us entenc.

L'Adrien va sospirar.

—Aquesta nit parlaré amb la Kagami. Tot i que abans he de trobar la manera de dir-li al meu pare que ens en anem de gira amb en Jagged Stone.

—No em fas ni una mica d'enveja, Adrien.

La tarda al Liberty va passar entre rialles i converses absurdes. Quan l'Iván va marxar, la Rose va encarregar menjar xinés per a sopar. La Juleka, en Luka, la Rose i la Marinette van sopar a coberta amb una emissora de rock sonant de fons. El nou single d'en Jagged Stone va interrompre la conversa, quan va deixar de sonar la Marinette va veure's atropellada per les felicitacions per la manera en que la seva portada encaixava a la perfecció amb el so d'aquell tema.

—Per cert, a on és la mama?

—Avui no dorm aquí, crec que s'està veient amb algú.

—Això és genial —va dir en Luka—, tot i que espero que no sigui addicte als jocs de taula com l'anterior.

La Juleka va riure.

—Jocs de taula?

—Els dissabtes a la tarda ens feia seure per a jugar a alguna cosa, la meva mare no és d'aquelles que té paciència per a aprendre's les normes d'un joc i seguir-les...

—I sempre acabava enfadant-se i llençant les fitxes pertot —va afegir la Juleka.

La Rose i la Marinette van riure, podien imaginar-se l'escena sense gaire esforç.

—Però era un bon tio —va assegurar en Luka.

—Que feia olor d'ambientador de pi.

—No era pas tan terrible.

—No recordo haver-lo vist pel Liberty —va mormolar la Rose.

—Això és perquè venia en acabar els assajos, però no va durar massa —va dir en Luka.

—M'encanta casa vostra. Hi ha tanta llibertat.

La Marinette va assentir a les paraules de la Rose, el nom de "Liberty" no podria escaure-li més. Allà ningú havia d'amagar-se o fer quelcom que no volgués.

L'alarma del mòbil d'en Luka va sonar, va aturar-la.

—A aquestes hores et llevaves quan eres a aquella mansió? —va preguntar la Rose fent broma.

—No, era l'avís del final de termini per enviar el projecte de final de curs.

—Ara? Si ja estàs de vacances, no?

—És un projecte especial, per això el termini era més ample.

—I... l'has enviat? —va preguntar la Marinette.

—Sí, aquest matí, m'he oblidat de treure l'alarma.

ȃs tard, et duc a casa?

—La Marinette es queda a dormir —va anunciar la Juleka dissimulant una rialla de manera matussera—. Ha de pagar el seu deute.

—Deute?

—Vaig prometre-li a la Juleka que veuríem una pel·lícula que ella escollís.

—Puc apuntar-me?

—Sempre que no et mengis totes les crispetes —va declarar la Rose.

Van recollir la taula de la coberta i els instruments que encara restaven a l'escenari. La Juleka va llevar la passarel·la per a que ningú pogués colar-se i van reunir-se a l'interior. La Rose, la Juleka i la Marinette van posar-se els pijames mentre en Luka feia les crispetes. Va sentir-les potinejar amb els DVDs i riure, xiuxiuejant.

—L'he trobada! —va exclamar la Juleka orgullosa.

—Quina pel·lícula és? No hi ha res escrit.

—Va passar-me-la l'Iván, us encantarà.

—Les crispetes estan a punt.

La Juleka va afanyar-se a ficar el DVD al reproductor i a seure al sofà al costat de la Rose, la Marinette ho va fer al costat d'en Luka.

—Bé, comencem.

Tant bon punt la Juleka va prémer el play les imatges d'un campament van omplir la pantalla, les lletres vermelles i la música van posar-li els pèls de punta.

—M'encanta aquesta pel·li, Juls.

—Ai no... —va xiuxiuejar la Marinette encongint-se sobre ella mateixa.

—És genial —va afegir la Rose.

—Estàs bé, Mari?

—Sí, de luxe —va contestar tensa.

—Potser hauríem d'escollir una altra pel·lícula —va mussitar en Luka regirant-li els cabells amb afecte.

—No, li vaig prometre a la Juleka que veuria amb ella la pel·lícula que escollís i no em faré enrere.

—Aquesta és l'actitud, Marinette —va animar-la la Rose—. Estic segura que la pel·lícula t'encantarà.

—Sí, és clar, segur...

Tanmateix, el canvi de música va fer-la fer un salt i arraulir-se al costat d'en Luka que va refugiar-la entre els seus braços.

—Estàs segura que vols veure-la? —va xiuxiuejar-li.

—Sí, tot va bé.

Malgrat tot, no va ser capaç de mirar la pantalla massa estona, va abraçar-se a en Luka amb força, enterrant la cara a la seva espatlla. Els canvis de música, els crits, els sons i, fins i tot, els diàlegs feien que cada cop es poses més tensa.

—Marinette, se suposa que has de passar-t'ho bé —va mussitar.

—M'estic divertint —va replicar amb la veu ofegada.

—Bé, si tu ho dius...

El soroll d'una motoserra va fer que es poses més tensa encara, en Luka va acaronar-li l'espatlla amb afecte. Li feia gràcia que la seva xicota, la superheroïna, tingués por d'una pel·lícula de terror pobre dels vuitanta.

—És a punt d'acabar-se —va xiuxiuejar-li a cau d'orella. La Marinette va assentir contra la seva espatlla sense desenganxar-s'hi un mil·límetre d'ell.

—Aquesta és la meva part preferida —va afirmar la Juleka amb veu emocionada.

Va fer un crit eufòric. La Marinette no volia saber què passava en aquella escena, preferia seguir concentrada en la carícia d'en Luka i l'aroma de la seva pell que tan segura la feia sentir.

—Què t'ha semblat, Marinette? —va preguntar-li la Juleka quan va haver-se acabat.

La Marinette va moure's per a poder seure, amb la marca de la costura de la màniga d'en Luka a la galta.

—Bé... una mica violenta i això, però... ah...

—Imagino que ja estem en paus.

L'escanyaria.

—Creia que la teva pel·lícula preferida era...

—Em venia de gust veure aquesta, Luka.

—Idiota —va xiuxiuejar rient.

La mataria per seguir jugant a la Celestina, tot i que no podia dir que no li havia agradat poder estar-se tan enganxada a en Luka tota aquella estona, és clar que hauria preferit una bona sessió de petons.

—Hauríem d'anar a dormir, demà tenim assaig i és tard.

—És una bona idea perquè estic morta de son —va declarar la Rose estirant-se—. Vaig a rentar-me les dents, m'acompanyes Marinette?

—Anem-hi.

—Ajuda'm a endreçar tot això, Juls.

—Dormiràs amb ella? — va preguntar amuntegant els gots per dur-los a l'aigüera.

—Dormiré al sofà —va dir ficant les llaunes buides a dins del bol de les crispetes.

La Juleka va fer una ganyota i va clavar-li un cop de colze a les costelles.

—Quina mena de parella estranya sou?

—Juls...

—Què? Seria ben normal, a la mama no li faria res que passeu la nit junts —va pronunciar trenant-se els cabells—, i per descomptat que a mi tampoc.

»La Rose i jo dormim juntes.

Però era diferent. La Rose i la Juleka tenien molt clars els seus sentiments. La Marinette, en canvi, havia començat a deixar de dubtar uns mesos enrere i ell no n'estava del tot segur que l'Adrien no fos encara per allà rondant els seus pensaments. A més, si provava de saltar-se altre cop la frontera establerta no estava segur de tenir prou autocontrol com per a aturar-la.

—No és el moment, tenim moltes nit per a compartir.

—Em sembla que la Marinette n'està molt més segura que tu del que vol —va mussitar fent una rialleta—. Potser t'equivoques d'estratègia.

—No sabia pas que això era una partida de Risk.

—Ja m'entens.

—No tothom té el mateix ritme i ens va bé així de moment.

»Bona nit, Juls.

—Bona nit, m'agrada tenir-te per casa altre cop.

Ell va somriure-li, va regirar-li els cabells despentinant-la.

—Luka! —va protestar.

—Bona nit —va repetir.

La Marinette va empènyer la porta de l'habitació d'en Luka, la Juleka havia ficat les coses allà. No estava gaire segura d'on dormiria, al principi havien parlat de fer servir els matalassets de feia uns dies, però sent en Luka per allà tot canviava.

En Sass va sortir del seu amagatall per a saludar-la, s'havia oblidat completament que en Luka duia el prodigi al canell i que allò volia dir que en Sass rondava lliure, malgrat que no es deixés veure fàcilment.

El kwami va enganxar-se a ella quan va captar el moviment de la porta en obrir-se.

—Interrompo alguna reunió?

—Només saludava a la guardiana.

—Veig que en Sass s'hi ha adaptat bé a ser amb tu.

—Ens entenem bé —va declarar en Luka—. M'està ensenyant moltes coses de les tasques i responsabilitat d'un portador.

—I en Luka m'ha deixat tastar molts tipus de menjar diferents —va pronunciar allargant les esses el kwami—. I ja he trobat el meu preferit.

La Marinette se'ls va mirar amb curiositat.

—El sushi.

—Oh, peix cru, imagino que té sentit.

—Si més no és quelcom fàcil d'aconseguir i que no em farà passar hores a la cuina.

—Ah Luka...

—Dormiré al sofà —va mussitar anant fins a l'armari per treure uns pantalons i una samarreta per fer-los servir de pijama—. Pots fer servir el meu llit.

—Què? No puc dormir sola desprès de veure aquesta pel·lícula.

—No n'estic gaire segur que hagis vist alguna cosa amb la cara enganxada a la meva espatlla, encara duus marcada la costura a la galta —va replicar divertit.

—Pe-però l'he sentida! I si hi entra un assassí amb una motoserra? —va fer tapant-se la marca delatora.

En Luka va riure.

—Penso que no hi tindria res a fer contra una assassí amb una motoserra, a més és ficció, no hi entrarà ningú, la porta és blindada i està tancada.

—Luka... —va suplicar.

—Està bé, d'acord —va cedir desitjant que el pantaló de pijama de la Marinette fos més llarg—. Prefereixes dormir amb la porta oberta o tancada?

La Marinette va mirar-se la porta com si fos quelcom estrany i exòtic que no hagués vist abans.

—La meva habitació no té porta, la trampeta sempre és tancada... tancada?

En Luka va moure's i va tancar-la amb cura.

—Potser l'hauria d'obrir per anar a canviar-me.

—No cal, no miraré —va declarar tapant-se els ulls amb les mans.

Ell va riure sabent que no ho acompliria i que aprofitaria per espiar-lo entre els dits. Va treure's la roba sentint com es movia nerviosa.

—Va tot bé? —va preguntar amb to juganer.

—Sí, molt bé —va assegurar.

Va acabar de posar-se el pijama i va acostar-se a ella per a poder assaltar els seus llavis. Amb els braços de la Marinette rodejant el seu coll va relaxar-se, va estirar-la al matalàs sense gaire esforç tot explorant amb delicadesa la pell dels seus braços i espatlles. Va besar el seu coll fent-la riure.

—Fas molt bona olor —va xiuxiuejar-li a cau d'orella, va posar-se-li el pèl de punta quan ella va moure's per arribar al lòbul de la seva orella i va mossegar-lo amb cura.

—Tu també, m'agrada quan em trec la roba i fa olor de tu.

Els llavis d'en Luka van parar-se al seu front. La Marinette va arraulir-se al seu costat acomodant la mà a la seva cintura.

—Luka, em fa molt feliç tenir-te de tornada.

—Em sap greu haver-te fet patir.

—No t'has de disculpar per això, deixa de fer-ho.

—D'acord, tens raó.

—Luka...

—Què passa res?

—D'aquí a una hora he d'anar a fer la ronda i...

—El paio de la motoserra altre cop? —va preguntar divertit.

—Sé que és ridícul, però...

—T'hi acompanyaré. Diria que en Sass gaudirà de la ració extra de sushi.

I ell volia comprovar fins a quin punt aguditzava els seus sentits fer servir aquell prodigi.

Continuarà

Notes de l'autora:
Hola! La Rose ha interromput a l'Adrien quan provava de declarar, tornarà a intentar-ho? Viatjaran a Londres tots junts?