Miraculous, les aventures de Ladybug et Chat Noir i els seus personatges són propietat d'en Thomas AStruc i Zag Entertaiment.

Paraules: 2751.

22.- Paraules

La Marinette es sentia intranquil·la, s'havia posat al canell dret el prodigi de la protecció per a poder parlar amb en Wayzz. Encara no es sentia preparada per enfrontar-s'hi a l'ordre dels guardians, és per això que recorria al petit kwami per a provar de resoldre els seus dubtes. Tot i que allò no era ben bé un dubte.

Des que en Hawk Moth havia revelat les identitats dels herois i, davant la incertesa, de si els recordaria o no, s'havia dedicat a cercar-los-hi substituts. Els havia reassignat tots menys un.

El prodigi de la intuïció era especial i molt perillós, el seu portador havia de comprendre la importància de fer-ne un bon ús d'ell i les implicacions que tenia, a més, hauria de comptar amb una intel·ligència agua i àgil.

—És un problema, Wayzz —va mussitar deixant la seva llista de noms damunt la taula del seu balcó—. És un poder molt útil, però no sé a qui podria confiar-l'hi.

—En Luka és un bon portador, Marinette.

—Ja ho sé! Però van tornar a akumatitzar-lo, en Hawk Moth podria saber qui és i...

—Malgrat això li has revelat la teva identitat, si has confiat en ell per això, perquè no fer-ho pel prodigi?

La Marinette va entrar en conflicte amb la seva pròpia decisió. En Wayzz tenia raó, s'havia destransformat davant d'ell, si l'akumatitzessin un altre cop podria dir-li a en Hawk Moth qui era i, allò, era tan perillós com donar-li un prodigi.

—Quin desastre! No ho hauria d'haver fet, oi?

—Marinette, si la teva intuïció diu que hi confiïs en ell has de fer-ho. El mestre Fu t'hauria dit el mateix.

—Però Wayzz, també em va dir que ningú havia de saber qui era —va fer movent les mans neguitosa.

—Es referia a en Chat Noir i a tu. Pel poder dels vostres prodigis.

—Però si tens algun dubte, Marinette, hauries de parlar amb ell —va afegir la Tikki.

La Marinette va agafar entre els dits el prodigi de la serp. Parlar amb en Luka. Prendre una decisió. Era la guardiana, els prodigis eren la seva responsabilitat.

Quan va caure la nit, la Marinette va fingir que es ficava al llit, va tornar al seu balcó i va transformar-se en la Ladybug. Havia de fer la ronda, però abans agafaria un petit trencall.

La fascinava la manera en que canviava la ciutat a les nits, els llums, la temperatura, els sons, les olors... Aquella serenor que es respirava l'ajudava a calmar els seus nervis i la pressió, sabia que només havia d'aguantar uns dies més, però se li estava fent massa difícil, esperava que com a mínim aquella conversa no li poses les coses encara més difícils.

Va precipitar-se cap als finestrals del refugi d'en Luka, el va veure tocant la guitarra amb els ulls tancats mig estirat al sofà; allò la va fer somriure, se'l veia en pau altre cop com s'hi hagués reconciliat amb les seves emocions. Va fer tres copets i va esperar mentre ells s'acostava per a obrir-li sorprès.

—Ladybug. —L'heroïna va saltar a l'interior de la sala amb precisió—. Passa res? En Hawk Moth ha atacat?

—No, tot està en ordre, és que necessitava parlar amb tu.

En Luka va assentir convidant-la a seure al sofà amb un gest de la mà, preguntant-se de què havia de parlar-li que no havia aconseguit reunir prou valor com per a fer-ho com la Marinette.

—Vols un té?

—Gràcies.

Va furgar a la nevera, traient una ampolla d'aquell refresc dolç i fred amb gust de gerds que li encantava. Va acceptar-la i va obrir-la per a poder beure. En Luka va somriure en veure la seva cara de felicitat en beure-se'l.

—Digues-me, què puc fer per tu?

—Luka, allò que va passar l'altre dia a l'estudi de televisió.

—Ho entenc —va xiuxiuejar agafant la seva mà amb cura.

—No, no ho fas —va replicar apartant la mà—. I això em fa patir, Luka.

Ell va assentir.

—T'escolto.

—Luka. T'han akumatitzat dos cops i ambdós ha estat per la frustració de no poder defensar a algú —va mormolar evitant pronunciar el seu propi nom—. No ha estat perquè havies perdut, ni perquè no aconseguies allò que volies... el motiu darrere allò mai ha estat quelcom egoista i això ho fa impredictible.

»Ets una persona noble, pateixes pels altres i no dubtes en donar-ho tot per la gent que t'importa. Ets molt intel·ligent i sé que no necessites que et deixi anar un munt de paraules per a convèncer-te d'allò que ja saps. Confio en tu, les dues cares d'aquesta moneda ho fan i, encara que em terroritza, sé que he pres la decisió adequada.

»Tanca els ulls —va demanar.

En Luka va obeir, la Ladybug va agafar-li la mà, la hi va sostindré uns segons amb afecte. Va sentir com relliscava alguna cosa per la seva mà fins al canell, va obrir els ulls i va observar la polsera uróboros al voltant del seu canell esquerre, camuflada com una simple polsera de platí. En Sass va gronxar-se davant d'ell amb parsimònia, però no va dir res.

—Ets el portador més adequat per a aquest prodigi, Luka Couffaines. En Sass i tu us enteneu bé, ets increïble fent servir el seu poder i no m'imagino a cap altre persona amb ell.

—Ni a l'Adrien?

La Ladybug va parpellejar confosa, però va dissentir.

—No, no va saber fer-lo servir llavors, imagino que no és el tipus de persona adequada per a un prodigi.

En Luka va dibuixar un somrís que evidenciava que sabia alguna cosa més sobre el tema, no obstant, la Ladybug va evitar preguntar-li. L'Adrien no tenia res a veure en tot allò.

—Ladybug, t'agraeixo la teva confiança, però deixant que m'akumatitzessin...

—Mira, és simple, no permetis que torni a passar. Confio en tu i necessito que siguis conscient d'això.

»Però hi ha una norma important.

En Luka va assentir disposat a acomplir-la.

—No faràs servir el prodigi si en Chat Noir o jo no t'avisem, si et necessitem un dels dos vindrà a buscar-te.

—No pateixis, l'acompliré.

—Genial, transforma't, farem la ronda.

Va transformar-se en en Viperion sense deixar passar un segon, va acompanyar-la a la seva passejada nocturna, saltant pels terrats, vigilant que tot estigués en ordre. La Ladybug li va explicar com funcionaven les rondes, que feien una a la tarda i una altra a la nit dividides en dos torns, que ella feia el primer, en Chat Noir el segon. I que, tot i que normalment tot era molt tranquil, en alguna ocasió les havien passades magres. Va admirar-la una mica més per allò, havia de ser esgotador tenir tantes responsabilitats a sobre.

La Ladybug va acomiadar-lo amb un intens petó, en Viperion no va dir res, però va adonar-se'n, de com aquell prodigi aguditzava els seus sentits. Havia captat el perfum de la seva pell, el tacte del seu vestit de superheroïna, el batec del seu cor, l'escalfor de la seva pell a sota del vestit. No se n'havia adonat les tres vegades anteriors, potser era perquè no estaven en perill i perquè no hi havia ningú més amb ells.

Un cop a soles, en Luka, va reflexionar sobre l'assistència al concert d'en Jagged, tots s'havien mostrat encantats amb la idea, ella havia estat l'únic que no havia acceptat fent servir com a excusa el seu projecte de final de curs. Havia estat ridícul, fins i tot infantil, havia de deixar de fugir.

Va agafar el seu mòbil i va obrir el xat de Kitty section per a escriure:

Ens veiem dissabte al concert d'en Jagged Stone.

Dissabte van trobar-se davant la porta de la sala de concerts, la Kagami i la Mylène s'havien unit a la resta. La presència de la Mylène era natural, sent la xicota de l'Iván, en Luka havia esperat que la convidessin. No obstant, trobar-se amb la Kagami va fer-se-li estrany, més enllà de la relació tensa que mantenia amb l'Adrien, no semblava que la música d'en Jagged pogués arribar-li.

La Penny va recollir-los a l'entrada i els va dur fins a la graderia VIP que en Jagged tenia reservada i que per norma no feia servir ningú més a banda d'ella. Van passar-se les dues hores i mitja de concert ballant i cantant. En Luka va centrar-se en escoltar la música, la manera en que els nervis dels primers acords donava pas a la seguretat i l'energia que caracteritzava la música d'en Jagged, tant li feia si tocava la guitarra, si tocava el piano o si cantava; poder sentir-lo tocar en directe a un gran estadi com ho era aquell va posar-li el pèl de punta.

Després dels bisos, la Penny va dur-los al backstage, al passadís hi havia algunes fans fent guàrdia, cridant i fent onejar cartells amb declaracions d'amor, va sospirar resignada a veure-les.

—Si us plau, passeu —va convidar als nois obrint la porta, desfermant els crits descontrolats de les fans.

—Quin enrenou —va protestar en Jagged—. Ah, nois! Per fi sou aquí!

En Jagged va atansar-li la mà a en Luka, el palmell cap amunt, un somrís sincer ple d'adrenalina pel concert. En Luka va decidir-se a encaixar-se-la un pèl incòmode.

—Benvinguts, podeu menjar el que vulgueu, sou a casa vostra.

»Penny, porta el contracte de la Marinette.

—De seguida.

—Què? Contracte? —va preguntar sorpresa.

En Jagged va assentir deixant-se caure damunt del sofà de cuir vermell que li havien dut en exclusiva per a ell.

—I tant! Les feines que has fet per a mi han estat les més exitoses. La meva música ven, però la imatge que l'acompanya és importat i seria un imbècil si et deixés escapar.

—Frena —va bufar l'AURORA arrencant-li el contracte d'entre les mans a la Penny per a poder fer-li una ullada—. Ella és part de Kitty Section i no pots blindar-la per a la teva imatge.

—No pretenc pas fer-ho això, no és un contracte d'exclusivitat.

L'AURORA va revisar-lo, pàgina a pàgina, amb les celles arrufades, llegint-ne la lletra petita i va mirar-se sorpresa l'última, va oferir-l'hi a la Marinette.

—Signa'l, seria estúpid no fer-ho.

—Potser hauria de decidir-ho ella —va mussitar l'Adrien.

L'AURORA va moure la mà com si les seves paraules fossin innecessàries i absurdes.

—Perdràs un fotimer de calers amb aquest contracte, Jagged. Li estàs cedint els beneficis de tot el marxandatge que surti de qualsevol feina que faci per a tu.

—Ja ho sé, he estat jo qui ha establert els termes.

—Pot acabar guanyant més diners que tu.

—Estic ben disposat a això, si la Marinette hi està d'acord.

—Jo... que puc llegir-lo a casa? —va preguntar amb timidesa.

—És clar que sí! Tot i que espero que acceptis.

La Penny va acostar-li una ampolla de refresc que en Jagged va obrir amb una ganyota infantil abans de beure.

—En fi, no us he fet venir només per a oferir-li una feina fixa a la Marinette. Esteu començant i us tancaran moltes portes, que si la experiència, que si les cançons, que si la roba... —va enumerar en Jagged movent les mans davant d'ell—. Un munt de ximpleries per manca de rodatge.

—Crec que per això m'estan pagant a mi.

—Calla i escolta —va ventar-li en Jagged—. Necessito uns teloners i crec que els nostres estils encaixen bé si és que us interessa podem negociar-ho.

—De veritat? —va preguntar la Rose entusiasmada.

—És clar, noia, tot i que és quelcom que haureu de discutir entre vosaltres i amb la vostra mànager —va fer assenyalant amb la mà a l'AURORA i les seves celles arrufades—. Si no us sentiu còmodes amb això, hi ha un grup que fins ara fa un any treballava per a mi com a teloners i ara són ells qui en necessiten uns.

—Per què ens ho ofereixes això? No tenim ni un disc a la venda —va preguntar en Luka conscient que oferir-los fer de teloners per a una altra banda era per ell.

En Jagged va moure el cap i va arronsar les espatlles.

—Perquè el tindreu i és una bona manera de guanyar audiència.

—El que prova de dir en Jagged —va intervenir la Penny veient que ambdós començaven a mostrar-se incòmodes amb la situació—, és que la vostra actuació de l'altre dia va aixecar passions. Kitty Section ha entrat amb força al panorama, però si deixeu de fer soroll us oblidaran de seguida. Vau desbancar a l'XY de les tendències i això no acostuma a passar.

—Ho estudiarem i la Rose et donarà la nostra resposta.

—No interferirà amb els vostres estudis —va continuar en Jagged recuperant la tranquil·litat—. Les gires d'estiu són perfectes per a això.

—Potser és una mica aviat per això —va xiuxiuejar l'Adrien.

—En això he de donar-li la raó a l'Stone —va declarar l'AURORA—. S'ha de saber aprofitar la tirada. Si hi esteu disposats a fer aquesta feina m'encarregaré de redactar el contracte. Normalment us faria signar, però com és una mica delicat la decisió és totalment vostra —va finalitzar movent la mà com si volgués espantar al fantasma del parentesc entre en Jagged i en Luka.

»Quina és la teva propera destinació?

—Barcelona, la setmana qui ve. Després una setmana de descans i la següent Londres.

—Fantàstic, aleshores ja tindrem un tema nou sonant per tot arreu i els nois tindran la seva resposta.

—Bé, doncs... què us ha semblat el concert?

El poti-poti de veus trepitjant-se les unes a les altres va fer riure a en Jagged. Les preguntes plenes de curiositat van anar-se succeint, amb els refrescs i les coses per menjar. La Penny romania asseguda al costat d'en Jagged, discreta i silenciosa, a punt per aixecar-se tant bon punt el rocker se li acabés la beguda o se li passés pel cap qualsevol cosa.

L'AURORA va picar de mans un parell de cops quan va considerar que ja era massa tard per a que uns nois d'institut rondessin pel carrer.

—Penny, acompanya'ls a fora i assegura't d'aconseguir-los transport a casa.

—És clar, Jagged.

La Marinette i en Luka van entortolligar els seus dits, disposats a seguir a l'agent d'en Jagged.

—Espera, Luka, podem parlar un moment?

Va assentir, va deixar anar la mà de la Marinette per a que pogués sortir amb la resta. No sabia si hi estava a punt per parlar amb ell a soles, no obstant, si en Jagged havia decidit encarar-lo sense la Penny al seu costat era just que ell ho fes sense la Marinette.

—No sóc bo amb les paraules i crec que en això ens assemblem —va declarar en Jagged—, però he d'aclarir-te un parell de coses.

—D'acord, t'escolto.

—Primer: l'oferta que li he fet a la Marinette és sincera, fa temps que treballa per a mi i és la única que ha sabut entendre el meu estil i la meva música. No pretenc prendre-us-la, però no vull que un altre pugui blindar-la i l'impedeixi treballar per a mi.

—Em penso que això hauries de dir-li a ella, no a mi.

—És de Kitty Section i és la teva xicota, només volia que quedés clar.

»Segon: això de treballar com a teloners per a mi no té res a veure amb el fet que siguis el meu fill, sou bons, si no ho pensés no li hauria donat a la Marinette la targeta d'aquella desfilada de mala bava i coloraines —va mussitar gratant-se el clatell—. Així que és quelcom que hauria fet igualment i necessito que ho tinguis clar. Els negocis són els negocis, però com que és incòmode us he ofert l'alternativa de treballar per altres, tot i que espero que m'escolliu a mi.

En Luka va sospirar i va arronsar les espatlles.

—La decisió final és a les mans de la Rose.

—Però ella no és... bé, ja m'entens.

—Filla teva?

—Això mateix.

—Sigui el que sigui el que escullin no m'hi oposaré —va assegurar—, com has dit, això és feina, les coses personals no importen.

—Si que importen si saps escoltar.

—Escota... em sap greu allò de l'altre dia, vaig estar a la defensiva i no vaig ser just.

En Jagged va moure la mà traient-li ferro a allò.

—Ho entenc, si hagués estat a l'inrevés puc assegurar-te que hauria estat molt pitjor, no sóc ni la meitat de civilitzat que tu, noi... vull dir, Luka.

»Gràcies per haver vingut.

En Luka va atansar-li la mà, en Jagged no va dubtar en encaixar-se-la amb força.

—Gràcies per l'oferta.

Continuarà

Notes de l'autora:
Hola! Si us pregunteu si he posat Barcelona com a destinació d'en Jagged perquè és a on visc, us diré que no del tot. Surt a la samarreta de la gira que porta en Vincent Aza (Pixelator) i em va fer gràcia, la vaig escollir per això.
L'Adrien està esperant a la gatzoneta el moment per a saltar i declarar-se-li a la Marinette, per ara una miqueta de pau per a la parelleta i alguns projectes a la vista. El final s'acosta.