Miraculous, les aventures de Ladybug et Chat Noir i els seus personatges són propietat d'en Thomas Astruc i Zag Entertainment.

Paraules: 1977.

14.- Pigues

En Viperion va mantenir-se en segon pla, analitzant el moviments d'en Deviner, Lady Noire i Mister Bug. Corroborant el que creia la Ladybug, no era capaç de veure el que faria en Mister Bug, en canvi s'avançava sempre a la Lady Noire, tan bon punt els dos herois intercanviaven mirades o posaven idees en comú endevinava el que farien.

No sabia com fer servir aquella llauna de refresc que romania lligada amb la corda del io-io a la cintura d'en Mister Bug, però sí que sabia com aturar-lo.

—Segona oportunitat —va mussitant tirant de la corredissa del seu prodigi.

—Així doncs... sortim ja? —va preguntar en Mister Bug a l'interior del clavegueram.

—No ho sé pas, tu ets el líder ara —va replicar ella.

En Viperion va fer una rialleta ofegada altre cop, la repetició no feia menys còmica la seva inseguretat en aquell rol que, definitivament, no era fet per ell.

—Doncs tothom a fora.

—Espera —va xiuxiuejar la Lady Noire—, necessito...

—Tant sols et prediu a tu —va interrompre-la en Viperion—, tan bon punt saps què farà en Mister Bug se us avança.

—Hem tornat a fracassar? —va interrogar la Lady Noire entretancant els ulls confosa.

—No, he fet servir el meu poder per avisar-vos i replantejar l'estratègia.

—T'escoltem —va mormolar en Mister Bug.

En Viperion va somriure ensenyant els seus ullals lleugerament esmolats a causa de la seva transformació. La Lady Noire va sospirar fent-se a un costat.

—Que no has sentit el que ha dit? Si sé què fareu en Deviner ho sabrà també.

—Però som un equip.

—Ara com ara faré més nosa que servei, així que sóc fora de l'equip. Confio en vosaltres.

Va fer-se a un costat aturant-se a un lloc des d'on podia veure'ls, però no sentir-los. Era estrany quedar-se a un racó i limitar-se a fer servir el cataclisme arribat el moment. Però sabia que els aniria bé, en Luka ajudaria a en Mister Bug, entre ells prepararien un pla increïble i tot sortiria bé.

En Mister Bug va fer-li un gest amb la mà convidant-la a tornar amb ells. Va somriure'ls, com si no fos incòmode per a ella quedar reduïda a simple reforç.

—Estem a punt?

—Quan sortim allà a fora invoca el cataclisme —va demanar en Mister Bug—, i espera les instruccions a un costat.

—Molt bé, estaré a punt pel que sigui, Bitxet.

En Mister Bug va abraçar-la amb afecte sorprenent-la, va mirar a en Viperion per sobre l'espatlla del seu company i després va correspondre aquella abraçada.

—Molt bé, tothom a fora —va ordenar en Mister Bug.

Primer va sortir en Viperion, després ella i, finalment en Mister Bug. En Deviner els esperava amb els braços creuats.

—Ja l'heu acceptat el vostre destí?

—Cataclisme —va mussitar la Lady Noire.

—Que encara no ho has entrés que això no val per a res? —va fer befa en Deviner—. Ara et faràs a un costat com la segona inútil.

—Així podràs contemplar-me fins que te n'afartis —va fer fent-se a un costat amb l'elegància d'un fèlid.

—Ens queden dos minuts —va anunciar en Viperion veient l'avenç de la corredissa.

—Doncs afanyem-nos.

La Lady Noire va limitar-se a veure com els dos herois envoltaven a en Deviner dirigint les seves passes com si fossin un trio de dansaires. Va mirar el cataclisme fent bombolles a la seva mà dreta preguntant-se en què devia consistir aquell pla, perquè en Chat era una persona d'idees simples i... va sacsejar el cap si mirava de descobrir-ho i l'encertava estaven perduts. Va tancar els ulls, estaria a punt quan la necessitessin.

En Mister Bug va agafar la llauna de refresc, sacsejant-la amb energia, mentre en Viperion atreia l'atenció d'en Deviner dirigint les seves passes cap a on s'esperava la Lady Noire amb els ulls clucs. Havien de calcular bé el moment per a que la seva companya no prengués mal i tot funcionés a la perfecció. En Viperion va assentir, en Mister Bug va estirar de l'anella de la llauna alliberant el seu contingut en un doll bombollejant que va encegar a en Deviner.

—El terra, Lady Noire.

Va dirigir el palmell contra l'asfalt que va enfonsar-se sota els seus peus, en Viperion va atrapar-la entre els seus braços amb cura provant de protegir-la dels possibles cops durant la caiguda. Atordit per la caiguda en Deviner va quedar-se immòbil mentre la heroïna li arrencava la polsera i la trencava alliberant l'akuma. En Mister Bug va atrapar-lo amb el io-io purificant-lo, alliberant una inofensiva papallona blanca.

—Estàs bé, Viperion?

—Sí —va contestar sorprès per estar d'una peça després d'aquella caiguda—, tot i que no sé pas com.

—Es el prodigi, protegeix dels cops i altres possibles danys —va explicar la Lady Noire—. T'hi faràs... bé, si és que torno a necessitar la teva ajuda perquè...

El prodigi de la serp va protestar acostant-se al límit del seu temps.

—Mister Bug, sense pressions, però ara seria un bon moment per arreglar-ho tot.

L'heroi va somriure, complagut pel fet que la seva companya acabés de donar-li una ordre recuperant el seu rol de líder. Va llençar la llauna buida enlaire alliberant un remolí de marietes màgiques que van reparar-ho tot a l'instant eliminant qualsevol rastre del caos previ.

La Lady Noire va allargar el puny cap a en Mister Bug, en Viprion va unir-se'ls.

—Ben fet —van exclamar els tres xocant els punys.

El prodigi de la serp va protestar.

—Espera'm per aquí, portaré a en Viperion a casa, et tornaré el teu prodigi de seguida.

»Segueix-me, Viperion.

L'heroi va obeir, saltant darrere d'ella fins a les immediacions del Liberty, la Lady Noire va agafar-lo de la mà quan va destransformar-se a mig salt deixant-lo a terra amb tendresa.

—Moltes gràcies, Luka, no ho hauríem aconseguit mai sense tu.

Va treure's el prodigi i va oferir-lo a la heroïna que el va prendre amb seguretat.

—Ha estat un honor poder ajudar-vos.

—Ens veien.

En Luka la va veure saltar amb agilitat per les teulades.

—Fins després, Marinette, gràcies per confiar en mi.

Va caminar cap a casa procurant no pensar massa en aquell duo de superherois. Havia començat a sospitar de la identitat de la Ladybug quan la Cléa va proposar-li composar quelcom a la heroïna i tots els acords que li venien al cap eren els mateixos que li voltaven per a la Marinette. En sentir-la parlar sense estar transformada havia dispersat qualsevol dubte que pogués quedar-li. És clar que allò de l'Adrien l'havia pres totalment per sorpresa. Coneixerien les seves identitats? Compartien una complicitat força aclaparadora.

Havia de pensar en una altra cosa, la Marinette i l'Adrien eren amics i res més. En Chat Noir i la Ladybug eren dos herois salvant Paris i ell era un idiota per estar pensant ximpleries.

Va tancar-se a la seva habitació i va agafar la guitarra, necessitava distreure's, treballar una mica. Va tocar l'última cançó que havia compost i a la que encara li faltava el final perfecte, necessitava un final digne abans de llençar-la. Va repetir-la diverses vegades, amb els ulls clucs i les celles arrufades fins que un parell de copets va ressonar a l'habitació.

—Endavant.

La porta va obrir-se amb timidesa, la Marinette va treure el cap per l'espai que havia obert amb un somrís als llavis.

—Hola, Luka.

—Hola, està bé?

La Marinette va assentir.

—Sí, és que anit, quan vas trucar-me semblaves una mica atabalat i...

—Vine, seu —va mussitar fent un parell de copets als seu costat al matalàs.

Ella va tancar la porta sense fer soroll i va acostar-se-li, va deixar al llit la bossa de paper que duia.

—Tens temps? N'estàs segura?

—Sí, gairebé he acabat. I fins a última hora de demà no tinc cita per a l'última prova, que va ser la única que van obrir... sembla que el senyor Agrestre s'ho ha pres seriosament això de fer-li lloc a Kitty Section.

—Segons l'Adrien demà vindrà a veure'ns tocar.

—Què? De debò?

—Això sembla.

—No puc imaginar-me a aquell home a fora de casa seva —va declarar la Marinette amb una ganyota de sorpresa—. Vull dir que només l'he vist dos cops a fora, la resta dels cops ha estat a través de la tablet que duu la Nathalie.

En Luka va somriure sabent que era més probable que aquella tablet fes acte de presència al Liberty.

—Luka... vols parlar del que et passava ahir?

—No és res d'important. He deixat l'altre grup, havia pensat en parlar amb la Cléa al conservatori, però no va fer acte de presència.

—Oh... llavors encara no sap que ho deixes?

—Sí que ho sap, vaig anar a casa seva per parlar amb ella.

La Marinette va semblar sorprendre's, tot i que no va fer cap mostra d'estar molesta perquè hi hagués anat a casa d'una altra.

—S'ho ha agafat bé?

—Amb la Cléa fa de mal dir.

—Creus que intentarà fer alguna cosa contra el grup?

En Luka va dibuixar un somrís i va aprofitar per atrapar-la entre els seus braços i fer-li el petó que no li havia fet en entrar. Va procurar no pensar en aquelles fotos amb la seva jaqueta posada quan va enganxar-s'hi a ell sense cap rastre de dubte.

—No és pas tan estúpida, sap que té les de perdre si prova de fer res d'estrany.

—Per què? —va xiuxiuejar respectant la petita distància que en Luka havia obert entre els seus llavis per parlar.

—Perquè em necessita per a entregar el seu projecte de final de curs. És una persona pràctica, no farà res que pugui perjudicar la seva carrera.

—No n'estic gaire segura de si això em tranquil·litza...

—Això que sento és un mica de gelosia?

La Marinette va tirar-se enrere sorpresa, havia sonat així? No era pas la seva intenció, tot i que sí que n'estava una mica de gelosa, perquè tenien coses en comú, era guapa i tenien la mateixa edat. Al seu costat ella no era res més que una nena.

—No.

—Marinette, et ben asseguro que no has de patir per res amb la Cléa.

No obstant, li resultava impossible no comparar-se amb ella.

Potser era una mala idea fer-li cas a l'Alya, però la seva amiga tenia experiència i ella no. Va posar en pràctica un dels consell que li havia donat i, un pèl insegura, va moure's fins a seure encamellada damunt en Luka. Ell va mirar-la amb curiositat intentant descobrir què era el que maquinava, la Marinette no va deixar-lo amb el dubte massa estona. Va besar-lo amb ganes entortolligant els dits als seus cabells, va correspondre-la amb la mateixa intensitat i va sentir-se desconcertat quan va apartar-se dels seus llavis de sobte.

La Marinette, amb les galtes vermelles, va portar les mans a la part baixa de la samarreta de màniga curta que duia i se la va treure descobrint una samarreta de tirants estreta de color blanc, que ensenyava la constel·lació de pigues que estenien per les seves espatlles.

—Intentes seduir-me? —va mussitar duent la mà al seu clatell.

—Que funciona?

En Luka va moure suaument el cap.

—Força bé, la veritat.

—Doncs, sí, ho estic fent.

—Reina, ja n'hem parlat d'això.

La Marinette va fer-li un petó a la punta del nas.

—Vas parlar-ne tu d'això, jo no vaig dir res i... —Van encendre-se-li les galtes, potser hauria d'haver-li escrit per missatge, però l'Alya tenia raó, havia de ser sincera amb ell—. I potser jo vull alguna cosa més que petons, perquè ja no sóc pas cap nena o no ho sóc pas tant i...

—D'acord, ho he entès —va mussitar fent lliscar la mà amb seguretat des de la seva cintura fins al seu darrere acostant-la, va empassar saliva sorpresa—, suposo que podem saltar-nos una mica la norma si és que ho vols de veritat.

—Ho vull de veritat, Luka.

Continuarà

Notes de l'autora:
Hola! Nou capítol amb la conclusió de la batalla. Els nostres nois han estat capaços de formar un bon equip sense comptar amb l'ajuda de la Lady Noire i alçar-se amb la victòria. Veure a en Mister Bug i la Lady Noire fora de les seves zones de confort és quelcom que m'agradaria veure al canon.
I nova pujada de la temperatura, perquè s'estan quedant sense frens i necessiten deixar-se anar una mica.