Miraculous, les aventures de Ladybug et Chat Noir i els seus personatges són propietat d'en Thomas Astruc i Zag Entertainment.

Paraules: 2861.

12.- Jaqueta

Havia aprofitat el que li restava de diumenge i la tarda de dilluns per a rematar les costures del vestit de l'Adrien. Havia quedat bé, molt millor del que hauria imaginat quan va començar. Només li faltaven els últims retocs. Va trucar a la Nathalie per a acordar la seva segona prova de vestuari, volia estar segura que era perfecte abans de cosir-ho. Va escollir altre cop el dimecres, l'horari que va oferir-li era diferent, va imaginar-se que era per la readaptació de l'agenda de l'Adrien a la de Kitty Section. L'horari de dos quarts de sis a dos quarts de set era perfecte, li permetria tornar a casa tranquil·la, recollir les seves coses i passejar fins a casa de l'Adrien per calmar-se. La part dolenta era que no tindria cap excusa per a veure a en Luka.

Va mirar la seva obra amb ulls somiadors. No podia creure's que era a punt d'aconseguir-ho no havent cregut aconseguir-ho en començar el repte.

—Tant se val si no guanyo, Tikki —va mussitar amb orgull—. Haver aconseguit cosir això ja és una victòria.

—Sabia que ho aconseguiries. Seràs una gran modista.

—Ara he d'acabar l'altre vestit de l'Adrien.

—Com t'ho faràs amb tan poc temps?

La Marinette va dibuixar un somrís culpable.

—Faré servir peces de les que vaig descartar per en Luka. No m'ho retreguis, no tinc prou temps per fer res des de zero, després del debut hi treballaré en quelcom exclusiu per a ell, però per ara haurà de acontentar-se amb el reciclatge.

—No crec que ningú t'ho retregui, és molt poc temps.

—Em sabria greu que l'Adrien s'ho prengués malament, però...

—N'estic segura que ho entendrà, Marinette.

Va posar-se a treballar, amb una mica d'esforç podria acabar-ho aquella mateixa nit i començar a treballar en la portada per a en Jagged després de la prova de vestuari de dimecres. Va pintar fins tard havent sopat i va deixar-ho eixugar-se al balcó abans d'anar-se'n al llit.

A l'institut, l'Adrien, va abordar-la com la setmana anterior per a dir-li quantes ganes en tenia d'emprovar-se altre cop el vestit. Va aconseguir no posar-se nerviosa, potser perquè en començar a veure'l assajar amb els nois havia rebaixat una mica aquella imatge idealitzada que encara en tenia d'ell.

La Marinette va demanar-li a la Juleka que se l'esperés a dos quarts de set a fora de la casa de l'Adrien per a poder donar-li el vestit i que poguessin fer la prova de vestuari el dia vinent. La noia va assegurar-li que allà hi seria i la Marinette va relaxar-se del tot.

L'Adrien va oferir-se novament a dur-la fins a la mansió en cotxe, però ella va excusar-se dient-li que havia de fer uns encàrrecs abans; ell no va insistir, però altre cop va semblar decebut. No entenia gaire bé què li passava a l'Adrien, tot i que tenia clar que hi havia quelcom de diferent en ell.

Va tornar a casa, va organitzar les seves coses i va xerrar una estona amb la seva mare abans de fer via cap a la mansió dels Agreste.

La Nathalie va obrir-li la porta i li va permetre l'accés. La Marinette va analitzar a l'home que parlava de manera animada amb en Gabriel al peu de les escales, el coneixia, era un dissenyador força famós, tot i que a ella les seves peces li semblaven massa simples i avorrides. Va esperar pacient fins que van acabar la seva conversa, en Gabriel va fer-li un gest amb la mà per a que s'hi acostés a ell per a començar la seva prova. Quan va creuar-se amb el dissenyador que havia acabat li va semblar sentir un "nas de mocs" escapant dels seus llavis. La Marinette va aturar-se per uns segons, sense desviar la mirada, va alçar el cap amb orgull i va seguir avançant fins arribar davant d'en Gabriel.

—Benvinguda senyoreta Dupain-Cheng.

—Gràcies, senyor Agreste.

—Avui ve tota sola? —va preguntar convidant-la a pujar les escales amb un gest de la mà.

—Sí, la cita d'avui m'ha donat prou temps per a passar per casa —va contestar sentint que estava una mica decebut per no poder veure a en Luka, tot i que fos absurd.

L'Adrien va somriure-li quan va veure-la entrar, ella va tornar-li el somrís. Sentint-se relaxada va col·locar les seves coses i va començar amb la prova. El vestit quedava perfecte sobre l'Adrien, va analitzar-lo des de tots els angles, obligant-lo a fer poses estranyes per a comprovar el comportament de la tela, les costures i les arrugues que s'hi feien. Després de molta observació i postures absurdes va determinar que no necessitava fer cap canvi o correcció i que podia, per fi, cosir el folre, els detalls i rematar-ho abans de dissabte quan faria la prova definitiva.

En Gabriel va assentir amb una ganyota que semblava d'orgull, tot i que amb aquell home feia de mal dir.

L'Adrien va tornar-li la roba després d'haver-se-la tret i va acostar-s'hi per xiuxiuejar-li a l'oïda que era la seva preferida. Va fer-la somriure, va donar-li les gràcies i va disculpar-se quan ell va proposar que es quedés a sopar dient-li que la Juleka l'estaria esperant per a que li donés la indumentària per a Kitty Section. Novament va semblar-li decebut, però no en tenia cap motiu per estar-ho, oi?

La Nathalie va acompanyar-la avall, al vestíbul va creuar-se amb una altra dissenyadora, era una mica més gran que ella i semblava a punt de col·lapsar. La Marinette va passar pel seu costat i va desitjar-li bona sort. Va saltar al carrer amb els ànims ben alts i va fer una volta sobre sí mateixa abans de creuar la tanca de metall que s'havia obert per a ella. Va cercar amb l'esguard a la Juleka, però no la va trobar.

—Luka? —El noi va somriure-li separant-se de la paret—. Què hi fas aquí?

—La Juleka m'ha dit que havia d'esperar-te aquí per a recollir el vestit de l'Adrien —va mussitar confós—. No l'he entès bé?

La Marinette va fer un sospir, però va somriure.

—No t'ho prenguis malament, però l'escanyaré.

—Endavant, fes-ho —va replicar divertit entenent que li ho havia demanat a ella i l'havia enredat per a que poguessin veure's—, però no la matis, gràcies a ella puc veure't.

—M'ho pensaré —va contestar acostant-se a ell amb un somrís imprès als llavis, deixant-se besar amb afecte—. Estàs preparat per a que el meu pare et sotmeti a un tercer grau i intenti obligar-te a sopar amb nosaltres?

—No sona tan malament, a més no seria el primer cop.

—Oh Déu, no em diguis que va interrogar-te la setmana passada.

—En realitat més aviat va ser un reguitzell de petites amenaces seguides d'alguna cosa sobre casar-se i tenir hàmsters.

—No m'ho puc creure, em sap molt de greu.

En Luka va riure i va sacsejar el cap.

—Tens un pare força original, em cau bé.

Van posar-se en marxa, en Luka va oferir-se a dur-li les coses, però ella va negar-s'hi cabuda. El cel s'havia ennuvolat i la temperatura va baixar. Havia escollit un mal dia per a posar-se una samarreta de tirants, la Marinette, va fregar-se els braços maleint-se a ella mateixa, no havia pensat que pogués refrescar tant aquella tarda.

—Té, jo no tinc fred.

Va agafar la jaqueta que en Luka li oferia amb gran reverència i va posar-se-la mentre ell li subjectava la funda i el cosidor que havia carregat tossuda tota aquella estona. Va pujar la cremallera aprofitant el gest per enfonsar el nas a la peça de roba deixant que la olor d'en Luka la envaís, conservava l'escalfor del seu cos i la embolicava gairebé com una abraçada.

—Gràcies —va xiuxiuejar.

—Em sorprèn que hagis aconseguit acabar en tan poc temps, no sé com t'ho fas, ets increïble.

—Bé, he d'admetre que he fet una mica de trampa —va confessar nerviosa—, quan vaig fer els primers vestits vaig descartar diverses peces i n'he hagut de reciclar algunes.

—Això no ho fa menys increïble. Ningú esperava que fessis res des de zero amb tan poc temps i treballant en el teu projecte per al concurs. Ets meravellosa.

Va riure nerviosa per aquell sobtat afalac.

—Espero que a l'Adrien no li sàpiga greu dur un vestit fet de descarts.

—No ho crec pas, saber que li has dedicat el teu temps farà que ho valori com cal i si no ho fa —va mussitar arronsant les espatlles—, la Juleka el farà desfilar per la taula com si fos l'Anne Bonny.

—Qui?

—Una pirata del segle XVIII.

—Crec que seria curiós de veure, però prefereixo que no passi.

—No crec que la Rose li ho permetés, està tan emocionada tenint a l'Adrien al grup.

La Marinette va somriure conscient que no havien arribat a parlar d'allò en profunditat.

—I tu? —va preguntar-li entrellaçant el braç amb el d'ell—. estàs còmode amb que sigui al grup?

—Professionalment sí, és un bon músic, li manquen taules, però té molt de talent. Personalment no ho sé —va contestar amb sinceritat—, però sou amics i he d'acceptar-ho.

—Luka, jo t'estimo a tu. Això de l'Adrien s'ha acabat, no has de patir per res.

Ell va fer-li un petó al front. No eren els sentiments de la Marinette els que el feien patir, sinó els de l'Adrien que començava a adonar-se que el que sentia per ella no era només una bona amistat. Sabia que l'Adrien lluitaria quan s'hi atrevís a assumir que n'estava enamorat d'ella.

Quan van arribar al local els ulls d'en Tom van clavar-se en ells amb emoció, tan bon punt va provar de convidar a en Luka a sopar, la Marinette, va agafar-lo de la mà determinada i va arrossegar-lo escales amunt mentre la Sabine reia. Va disculpar-se un miler de cops amb ell per tenir un pare tan intens i molest.

Va acomodar les seves coses al seu petit taller i va afanyar-se a empaquetar les peces per a l'Adrien amb l'ajuda d'en Luka.

—Així doncs, ens veiem dissabte.

—Sí.

En Luka va fer-li un petó curt als llavis i va aixecar la trapa per a tornar a casa.

—Espera, Luka, la teva jaqueta.

—Queda-te-la, ja me la tornaràs dissabte —va mussitar somrient.

Quan la trapa va tancar-se va fer un parell de voltes sobre ella mateixa emocionada. La Tikki va observar-la tan feliç que va desitjar que ningú la baixés mai d'aquell núvol a on era.

En Tom va assaltar al noi abans que marxés, pregant-li que es quedés a sopar amb ells mentre la Sabine el renyava. En Luka va prometre-li que ho faria més endavant, "quan la Marinette estigués preparada" va determinar ficant-se a en Tom a la butxaca.

Quan en Luka va arribar al Liberty es sentia esgotat, però el seu dia encara no havia acabat. La Rose i la Juleka estaven estirades a les gandules i l'Iván xerrava per videotrucada amb l'Adrien. Encara els quedava decidir si contractaven a l'AURORA o no, tot i que en Luka tenia clar el que passaria, passar per aquella formalitat no li sabia pas greu.

Van fer-la petar una estona, van analitzar les seves possibilitats de trobar a una altra persona que els ventés les coses amb aquella franquesa tan desconcertant, el percentatge de la seva tassa... i finalment van votar a favor de contractar-la.

La Rose va quedar-se a sopar i a dormir. En Luka va ficar-se a la dutxa i va quedar-s'hi una bona estona sota el doll d'aigua. Havia de pensar en com s'hi enfrontaria a la Cléa per a dir-li que deixaria el grup per Kitty Section, s'enfurismaria, però no podia demorar-ho més.

Va eixugar-se i va posar-se els calçotets abans de sortir de la cambra de bany fregant-se els cabells amb la tovallola. L'abordaria a classe i amb una mica de sort no li cridaria durant massa estona. Però abans havia de dir-li a la Marinette que ja havien pres una decisió respecte a l'AURORA.

En Luka va agafar el mòbil de sobre el llit i va mirar la pantalla a on hi havia una notificació que deia "la Marinette t'ha enviat una foto", va deixar la tovallola damunt el llit i va desblocar el mòbil amb curiositat, perquè la Marinette no acostumava a enviar-li fotos. A la miniatura podia veure la seva jaqueta, va ampliar-la mentre el missatge de "la Marinette està escrivint" apareixia a la part superior de la pantalla.

No arribava a veure-se-li la cara sencera, però sí la manera com es mossegava el llavi inferior asseguda al llit amb els cabells humits deixats anar i la seva jaqueta posada, s'endevinava la vora del pantaló curt d'un pijama a sota, però l'efecte òptic feia que semblés que no duia res més posat.

—Collons...

Va tornar enrere amb les galtes vermelles, per a poder llegir el missatge que li havia enviat:

Prometo que la cuidaré bé.

Com contestava a allò sense semblar un pervertit? Necessitava una altra dutxa, una amb aigua freda. Molt freda. Urgent.

Saps que no sóc pas de pedra, oi?

I si no ho sabia hauria de ser-hi allà per a comprovar-ho amb els seus propis ulls. La Marinette va enviar-li una emoticona d'una angelet fent-lo somriure. Ella va enviar un altre missatge:

Què feies?

En Luka va tancar el xat, va obrir l'app de la càmera i va prendre's una foto imitant la seva, no era ni de lluny tan evocadora com la seva, però esperava, com a mínim, aconseguir que s'enrojolés en saber que només duia posats els calçotets. Va enviar-se-la i va afanyar-se a escriure:

Acabo de dutxar-me. Anava a vestir-me, però algú m'ha interromput.

Va veure-la escriure. Deixar de fer-ho. Tornar a escriure. Aturar-se altre cop, per enviar tres paraules seguides finalment:

Oh
Déu
Meu

En Luka va fer una riallada, va desitjar poder veure la seva reacció per un forat. Esperava que no s'ho prengués malament o pensés que era un pervertit. En Luka va escriure després d'una bona estona veient-la "en línia" sense dir res:

Encara hi ets, Mari?

La va veure escriure altre cop. Va preguntar-se què era a punt de dir-li, la notificació va arribar amb un lleu brunzit:

De sobte fa una calor horrible.

Va enviar-li una altra fotografia, en Luka va obrir-la. Havia abaixat la cremallera de la jaqueta, despullant les seves espatlles ensenyant amb cura una part del seu pit sense arribar a ensenyar res, si hi havia una samarreta de tirants a sota de la seva jaqueta era incapaç de saber-ho, però els pantalons que havia entrevist a la primera foto eren arrugat al costat del seu peu esquerre i podria veure la costura fúcsia de les calcetes que duia.

Va deixar-se caure sobre el llit tapant-se els ulls amb l'avantbraç. Acabaria matant-lo si continuava enviant-li aquell tipus de fotos, a més no era bona idea continuar amb aquella pujada sobtada de les insinuacions, perquè ni era de pedra ni podia dir que no es morís per anar una mica més enllà, tot i que li havia promès no fer-ho.

Tu guanyes, no puc igualar-te, si no es que esperes que em tregui l'únic que duc a sobre.

Va veure-la escriure desitjant que no li demanés que ho fes. El missatge de la Marinette va abaixar el to i la temperatura altre cop:

Pots pagar-me amb alguna cançó bonica per aquesta victòria o amb un pícnic al parc.
Perdona que canviï de tema, però...
Pots assegurar-te que la Juleka m'enviï les fotos de la prova de vestuari de l'Adrien?
Quan l'he trucat per això ha mormolat alguna cosa que no he estat capaç d'entendre.

La respirar alleujat, tot i que hauria preferit que l'Adrien no aparegués en aquella conversa. Va contestar-li:

No pateixis, me n'encarregaré .
Per cert, hem estat parlant i contractarem a l'Aurora.

La Marinette va respondre:

És AURORA, tot en majúscules, no entenc el perquè, però s'ofèn si fas servir les minúscules.

En Luka va somriure.

Ho tindré en compte, no voldria que em deixés anar una d'aquestes xerrades accelerades com la de diumenge.

"La Marinette està escrivint". En Luka va tornar amunt per veure altre cop aquelles dues fotografies, era tan maca. El mòbil va vibrar a la seva mà, va tornar enrere per a poder llegir el seu missatge:

Luka, no li ensenyis aquestes fotos a ningú, eh? Em moriria de la vergonya.
Són només per a tu. Vull dir, que mai no li havia enviat fotos així a ningú i que només ho faria per a tu.

Va desitjar tenir-la al seu costat per a tranquil·litzar-la, però l'únic que podia fer era contestar-li:

Pots estar tranquil·la, no penso pas deixar que ningú les vegi, no m'ho has pas de demanar.
Jo tampoc havia enviat fotos d'aquest tipus mai a ningú.

La Marinette va contestar-li més ràpid del que era habitual:

No has de patir-hi, no deixaré que ningú la vegi, ni quan siguis famós i valgui una fortuna. És tant sols per a mi, no penso compartir-la amb ningú : )
Tant debò pogués veure't ara, el dissabte encara és massa lluny.

Ell també ho desitjava, quan aquell concurs s'acabés s'asseguraria de poder veure-la cada dia.

Continuarà

Notes de l'autora:
Hola! Se'ls ha apujat una mica el to als colomins, és el que té l'adolescència i les hormones alterades. Tot i que hagi posat quelcom pujat de to no hi haurà contingut +18, així que no l'espereu.