Fluïsc en l'aigua i ella ho fa dins de mi.

Sempre he estat ací, des de la primera gota que va arribar a esta vall, i ací em quedaré fins que l'última hi siga engolida per la terra, llevat que ell...

Sóc feliç quan el sol travessa la serena superfície del llac. Els seus reflexos donen vida a ombres inertes i doten d'un caire misteriós als relleus del fons.

Riu a carcallades quan les bambolles de pluja em fan cosquerelles en la cara, inclús invoque tempestats d'estiu perquè refresquen la meua capritxosa pell.

Resplendisc quan la llum de la lluna dibuixa el meu pàl·lid contorn. La silenciosa brisa nocturna és l'única capaç de besar el meu cabell maragda, llevat que ell...

Sent la seua mirada curiosa, m'intuïx. La melodia de la seua ocarina atrapa de nou la meua atenció. Sent com creix cada full de la salvatge falaguera i em sent salvatge. Sent cada freda pedra llepada per la verda molsa i em sent despullada.

Esta vesprada d'estiu em rendisc al brunzit de les libèl·lules cobalt i m'unisc al cant de les xitxarres. La meua veu destil·la ones sedants. Quan la meua imatge s'esbossa en els seus iris, ell està dormit. Així ha de ser, llevat que ell...

Sóc aigua fresca recorreguda per corrents càlids. Sóc energia continguda en una eternitat de pau. Sóc eterna soledat que necessita fugaç companyia per a assaborir la seua essència.

No sóc cap jove atrapada per una maledicció, ni tampoc una bruixa despietada. No tinc por, ni m'agrada donar-la. No m'interessen els desitjos dels mortals: ànimes simples, buides i luxurioses.

Però la seua ànima és pura. Cada any, des que era un xiquet, quan les muntanyes desgelen els seus passos em ve a buscar. Toca per a mi i em dedica poemes d'amor. Ara ja és un home i prompte alguna dona terrenal li esborrarà la innocència i amb ella s'esvairà el meu record.

Entre somnis, els seus llavis murmuren:

«La meua Ondina...»

La primera vegada li vaig regalar un somni. La segona, una mirada entre algues flotants. La tercera, el meu aroma a primavera. I amb el temps vaig ser jo la que va començar a anhelar les seues visites.

Vaig anar trencant els meus propis límits i li vaig dedicar una carícia de la meua mà. Amagada en una suau brisa li vaig acariciar el cabell i les nostres rialles van inundar la vall. Aquell any van brollar belles flors de tots els colors.

Ara que el tinc davant m'adone de l'ansietat amb què enguany esperava el so de la seua ocarina.

M'atrevisc.

Trac el meu cos de l'aigua fins a la cintura. Seguisc cantant, conscient que el tinc suspés en un embruixament. Em mira i em somriu amb tendresa. Li estenc la mà i el convide a seguir-me. Ell no ho dubta. Ens submergim junts, abraçats, pell amb pell. Ens besem, ens bevem, ens estimem.

He perdut la meua llibertat.

Descobrisc que ja mai podré ser feliç, llevat que ell...

Siga meu per a sempre.