Darrere de la porta un oceà bategava suspés davant dels meus ulls. Una paret blava d'aigua transparent em convidava a travessar-la.

Vaig ficar les mans, després el cap i un corrent il·lògic em va fer caure, però cap amunt.

Vaig eixir despedit del mar i vaig acabar surant en un cel d'estiu.

L'espessa boira arrossegava veus de balenes llunyanes.

Un banc de peixos ploma va passar volant per l'aire, el reflex del sol brillava en les seues platejades escames. Algú em portava de la mà. El seu tacte estava fet de bromera i la seua mirada de profund abisme em va beure d'un glop.