12.43 h

En Cross passa l'estona repenjat a la barana del balconet. Beu un refresc mentre espera en Gutts. Al seu costat i a sobre de la barana hi ha una llauna de cervesa. L'inspector no tarda en tornar de casa de la noia. Baixa del cotxe, puja l'escaleta i es repenja a la barana del balconet alhora que agafa la llauna.

— Com ha anat, Gutts? – pregunta en Cross.

— La casa està ara mateix en venda. Sembla que tant la mare com la filla han desaparegut. He trucat al propietari de la casa i m'ha dit que sempre ha estat buida. Tot em porta a pensar que la família sencera va ser una invenció de la Protofamilier Management.

— Ja m'ho pensava. Per cert, la seu de l'empresa encara és allà. No sé a què espera l'autor d'això.

— No s'amoïni, Cross. Nosaltres ja hem complert.

De cop, els núvols que tapen la ciutat s'obren i un gran llamp vermell s'estavella contra l'edifici més alt que corona l'horitzó, el qual acaba ensorrant-se en pocs minuts.

— La mare que el va matricular! Això sí que és un espectacle! – exclama en Cross.

— Collons tu, no ha tingut pietat.

Tots dos personatges brinden amb alegria.

— Ara que ja ha acabat tot, què farà, Gutts?

— Doncs tornaré a la rutina de sempre fins que l'autor d'això tingui ganes de ficar-me en algun merder amb vostè. I què farà vostè, Cross?

— És cap de setmana, em toca quedar-me la Eve.

— No m'agrada el seu plA. – respon sobtadament en Gutts.

— Eh? Què vol dir amb això? – pregunta en Cross, girant la mirada cap al vell.

Però el vell s'ha tornat completament negre. Tota la seva figura és una silueta negra sense textura. La seva boca ara és enorme, plena de dents que gotegen saliva, com si estigués desitjant mastegar. En Cross té una esgarrifança.

— Doncs que podríem Anar-nos al llit. – diu la silueta amb forma de Gutts, amb una veu femenina i familiar.

En Cross surt corrent i es fica dins de casa seva. En Gutts el persegueix i s'estampa contra la porta del detectiu quan aquest la tanca de cop. El vell, posseït, comença a colpejar sense parar.

— Maleïda puta! Què li has fet al vell? – exclama en Cross.

— Anem al llit, Cross! O et fotré una hòstia que semblarà que troni!

— Abans m'ho vaig amb un gos que amb vostè, Gutts!

El detectiu se'n va a la cuina i omple un got d'aigua. No sap si allò funcionarà, però és l'única cosa que se li acudeix. Es dirigeix cap a la porta.

— Desperti, Gutts! – crida, obrint la porta i llançant l'aigua a la cara del vell.

En Gutts torna a la normalitat. La negror que s'havia apoderat del seu cos se separa i es transforma en la figura femenina que ja coneixen. Aquest cop, però, no té boca: només aquells ulls enormes amb iris diminuts.

— Què acaba de passar? – pregunta el vell, atordit i confús.

— Tu, mala puta, de què vas? Ja has fet la teva feina, hauries de desaparèixer.

— Estàs boig? No desapareixeré fins QUE ens anem al llit. – contesta la Bogeria.

De sobte, un munt de sorolls interrompen la conversa. Des de la llunyania, els nostres protagonistes veuen un exèrcit de gent corrent cap a casa seva. Una aura negra les cobreix.

— Ara la Bogeria s'ha emprenyat. – assenyala la Bogeria.

— Merda! Cross, cap al cotxe, ràpid!

— De seguida!

La parella surt corrent en direcció al cotxe d'en Gutts. No triguen a arribar i pujar. Al darrere, però, també puja la Bogeria. Sense posar-hi atenció, el vell arrenca de seguida en direcció a la ciutat. Tota la gentada els continua perseguint a una velocitat impressionant.

— Què cony està passant, Cross? – pregunta en Gutts, nerviós.

— I a mi què m'explica? Em temo que l'autor d'això ens acaba de fotre en un contingut destinat només a omplir.

— M'està dient que està allargant el conte artificialment?

— Exactament, utilitzant la Bogeria com a antagonista.

— Boge Boge Boge Boge Boge Boge Boge Boge Boge Boge Boge Boge Boge Boge Boge Boge Boge Boge Boge Boge Boge Boge Boge Boge Boge Boge Boge Boge Boge Boge Boge Boge Boge Boge Boge Boge Boge Boge Boge... Bogeria! – comença a exclamar la Bogeria mentre el detectiu i l'inspector parlen.

— Fes el favor de callar, puta! – exclama en Cross.

— Ara HAs de girar a la dreta, Gutts! – diu la Bogeria.

— Si giro ara a la dreta m'estavellaré contra un carreró sense sortida, idiota! Estàs intentant tornar-nos bojos, oi?

— Estàs boig? No, BogeBoge. – riu la Bogeria.

— Deixi-la estar, Gutts. Fent-li cas només aconseguirem el que ella vol. Cap a on anem? – diu en Cross.

— No ho sé. Anem cap al centre, però l'única cosa que intento és perdre de vista tota aquella gent que ens persegueix.

— Tu, Bogeria dels collons, fes el favor que dir a tota aquella penya que deixi de perseguir-nos. – s'arrisca en Cross.

— Fet! – exclama la Bogeria.

En Cross es gira i mira pel vidre posterior del cotxe. La gentada ha augmentat la velocitat.

— Maleïda puta! Ara encara corren més!

— Bogeboge.

— Cross, aviat arribarem al centre. Si no trobem una forma d'escapar, només ens queda una alternativa. – diu en Gutts.

— Quina?

— Que es folli la Bogeria.

— Anem al llit! – exclama la Bogeria.

— Vostè s'ha begut l'enteniment? Folli-se'l vostè, a aquest monstre de l'infern! Vagi a saber com em queda la polla després de fotre-la allà a dins.

— Tampoc és que l'estat actual del seu membre viril sigui com per estar-ne orgullós.

— Vol que li deixi el seu membre viril en un estat verdaderament lamentable, Gutts?

— Estàs boig? Has de girar a la dreta, Gutts! – interromp la Bogeria.

— Que no he de girar a la dreta, pesada de merda! Quantes vegades t'ho he de dir!

— 4.967.553 vegades, Boge. – contesta la Bogeria.

— Segur que fotent-li un tret no ens la podem treure de sobre? – proposa en Cross.

— De veritat creu que un tret li farà alguna cosa? – contesta en Gutts.

— Alguna cosa hem de fer, collons! Ni que sigui donar-li un tampó, a veure si es calma.

— No foti que porta tampons a sobre, Cross.

— Sempre els porto a sobre, Gutts, ja ho sap.

— Però també durà la pistola, no?

— Sí. Vostè no duu res?

— No, l'he deixat a casa.

— Meravellós, Gutts! Almenys podria dur compreses!

— I per què compreses?

— Perquè els tampons són per a dones de veritat. Les compreses són per a adolescents amb por de tocar-se la flor. I vostè és l'equivalent a aquestes últimes però en home.

— No em toqui els collons amb aquestes bajanades, ara!

— BOGEBOGEBOGEBOGEBOGEBOGEBOGEBOGEBOGE... BOGERIA!

— No cridis i calla d'una puta vegada! – exclamen tant el detectiu com l'inspector.

De sobte, en Gutts atura el cotxe. Estan rodejats: als costats els edificis els bloquegen el pas, i per davant acaba d'aparèixer una nova multitud d'embogits que corren cap a ells. No tenen escapatòria.

— Gutts, pugem a un edifici, a qualsevol!

— De sobte això sembla una puta pel·lícula de zombis. – respon el vell.

— Estàs boig? Els zombis no existeixen.

Els nostres herois es miren la Bogeria amb menyspreu i fúria. Ella riu, encara que no tingui boca.

Tots tres irrompen en una botiga de roba i comencen a pujar les escales de seguretat. Finalment, arriben a la terrassa. Observen el carrer des de dalt. Ja no veuen el terra: milers de siluetes negres, abans persones lúcides, es concentren en aquell carrer. En qualsevol moment pujaran al lloc on es troben els nostres herois.

— Què fotem, ara? – pregunta en Cross.

— Llenci's de cap, ja li he dit que és l'única manera de solucionar-ho. – recomana en Gutts.

— A veure si el llençaré jo a vostè.

— Esteu bojos?

Tots dos es miren la Bogeria.

— A veure, mala puta, ja ens pots dir com derrotar-te o juro que em suïcido i us deixo sense protagonista. – amenaça en Cross.

— A mi tant me fa, si li sóc sincer. – respon en Gutts.

— No parlo amb vostè, poca-solta.

— Ei, Cross! – exclama la Bogeria.

Ambdós se la tornen a mirar.

— Què? – pregunta en Cross.

— Estàs boig. – respon la bogeria.

El detectiu sospira i s'emporta les mans al cap. En Gutts tampoc sap què fer.

— Ei, Cross! – torna a exclamar la Bogeria.

Però el detectiu la ignora.

— Sabies que la millor manera de carregar-te la Bogeria és estar més boig que ella?

De sobte, tots dos paren atenció. Però la Bogeria no sembla voler tornar a repetir-ho.

— I això què cony vol dir? – pregunta en Gutts.

— Que he d'estar molt boig i, per tant, l'he de llançar des d'aquí, Gutts. – respon en Cross, carregat de rancúnia.

El vell li envia una mirada plena de fúria. "A que fot?" pensa en Cross.

— Jo només pregunto si esteu bojos. – diu la Bogeria.

Un enorme soroll interromp els pensaments de la parella. La gentada ha desaparegut: s'ha convertit en una massa negra que comença a aixecar-se. Al final, es torna més alta que l'edifici en què es troben els nostres herois. L'enorme muntanya pren la forma d'una dona i una boca gegantina surt de la seva mandíbula.

— Esteu morts. – diu la Bogeria.

— Estem morts. – diu en Gutts.

— Estem morts. – diu en Cross.

I llavors, el detectiu es treu un tampó de la butxaca i el llença amb totes les seves forces contra l'enorme efígie de la Bogeria.

Tota la figura es desfà, com si fos aigua, i es precipita cap avall. Al cap d'uns segons, el carrer està desert. Ni tant sols hi ha gent.

La parella s'ha quedat sense paraules.

— Què cony ha fotut, Cross? – pregunta en Gutts.

— Ni jo mateix ho sé, ha estat un impuls. Quan no se m'acudeix amb què atacar, sempre acabo llançant els tampons. – respon en Cross.

— Ho veus? No hi ha ningú tan boig com per llençar-li un tampó a la Bog...

El cos de la Bogeria cau al terra, amb un forat al cap. En Cross li acaba de fotre un tret.

— Què fot, Cross? Amb això no la matarà.

— M'és igual, ja n'estic fins els collons. Fi de la història.

— Però el conte no pot acab...

— FI DE LA HISTÒRIA.