5.38 h

La pau, la nit i el silenci es reuneixen a casa dels protagonistes. Els pisos estan plens de foscor i buits de vida. Són dues càmeres anecoiques que romanen en silenci, esperant els seus amos. Aquests finalment apareixen, fets caldo. En Gutts ha perdut la seva gavardina i els pantalons estan estripats. La camisa està plena de forats, a través dels quals es divisen diverses ferides que es repeteixen als braços i a les cames. Va molt brut i ha perdut el barret. Porta en braços en Cross, qui encara està pitjor que el seu company. Els seus texans estan tant destrossats que s'han convertit en bermudes. La samarreta s'aguanta per un fil i només conserva mitja gavardina. Cansats, tots dos seuen al primer esgraó de l'escaleta.

— Collons, tu. Tota la tarda i tota la nit corrent. – diu en Cross, amb un fingit bon humor.

— Ha estat culpa seva. I punt. – respon en Gutts, panteixant.

— No ho crec pas, això. Aquella cosa ha vingut a rebre'ns només trepitjar el carrer i des del principi se li veien les intencions assassines.

— Qui ha estat el primer a atacar?

— Escolti! Jo només li he llançat un tampó en senyal de pau!

— Però vostè és imbècil? Com cony li llança un tampó en senyal de pau a una bèstia feta de SANG MENSTRUAL? És com si jo saludo amistosament a un jueu tot cridant el Sieg Heil!

— Bé... D'acord, ho accepto. En realitat era per veure si el tampó l'absorbia sencera i s'acabava aquesta història.

— Però vostè és imbècil? Un tampó no és capaç d'aguantar aquella quantitat de sang.

— Escolti, si hem acabat així és vostè m'ha deixat tirat. S'hauria d'haver quedat amb mi i disparar tots dos alhora.

— Vostè definitivament és imbècil! Si li he buidat el carregador a la cara! Tots dos ho hem fet! I la malparida no s'ha mogut ni un pam. Normal que comencés a córrer en veure que venia a per nosaltres. El problema ha estat vostè, que no és capaç de seguir el ritme del Brau.

— Això no li nego, però hem acabat pitjor del que estava planejat. El KCPG és un fracàs absolut com a equip. Als tres minuts de trobar-nos l'enemic ja estàvem corrent com bojos. La mare que la va parir, ens ha tingut 13 hores fugint.

— Com ens hagi seguit fins aquí, juro que l'utilitzo a vostè d'escut humà. No entenc com accedeixo a fotre'm en aquests merders. Feia temps que no acabava tan cansat. Si no ens hem amagat a tots els contenidors de la ciutat no ens hem amagat a cap.

— No ens ha seguit, d'això n'estic segur. Bé, Gutts, jo estic baldat i tinc son, ens veurem demà. L'ajudo a pujar les escales? – diu en Cross, aixecant-se.

— Juro que demà aniré a casa d'aquelles putes i les mataré totes dues. – respon en Gutts, aixecant-se com pot.

— No ho faci, home, que vostè és policia. Demà prengui's el dia lliure i descansi. Jo m'encarregaré d'investigar.

— Què farà?

— Parlaré amb l'autor d'això. Estic fins els collons que em fiqui en trames estúpides i sense sentit. Amb aquest conte s'ha passat. Li exigiré que m'ajudi a solucionar aquesta situació. Si no ho fa, com a protagonista que sóc, em negaré a continuar la història.

— Ben fet. Que n'aprengui, aquell marrec. Espero que aquest conte sigui un fracàs i que a la senyoreta Bryn ni tant sols no arribi a llegir això mai. El cabró que ha escrit això no s'ho mereix. Au, va, ajudi'm a pujar.

En Cross ajuda en Gutts a pujar l'escaleta i tots dos entren a les seves cases.

11.00 h

Després de descansar la resta de la nit, en Gutts i en Cross es lleven i surten de casa al mateix temps. En veure l'inspector, en Cross diu:

— No li havia dit jo que descansés? Trobo que encara és massa d'hora per llevar-se.

— Això li semblarà a vostè. Jo sóc incapaç de dormir tantes hores.

— I per què? Té por d'adormir-se massa i acabar a l'altre món? A la seva edat això pot passar en qualsevol moment.

— Vostè és imbècil? Quants anys es pensa que tinc?

— Doncs no me'n recordo, però tinc un mètode infalible per endevinar com li funciona a vostè el cap i, a partir d'aquí, calcular la seva edat.

— Ah sí? Quin?

— Bon dia, em dic Kyle Cross! – exclama el detectiu, somrient enèrgicament.

— Com segueixi així li fotré una hòstia que semblarà que troni.

— Carai, com estem, avui. Vol un tampó?

— Segueixi fent broma i acabarem malament.

— Bé, doncs anem al gra. Com ja li he dit, avui em reuneixo amb l'autor d'això. A veure què me'n diu d'aquella filla de...

— Vigili el seu llenguatge, Cross. Si l'emprenya massa, enviarà aquesta història a pastar fang i potser també ens elimina a nosaltres. Aquell paio és un malparit que ens anomena "personatges" quan en realitat som "pers-ostatges".

— Si cal, li oferiré a ell el tampó. En fi, ens veiem d'aquí una estona. Adéu!

— Adéu.

Després d'acomiadar-se, en Cross desapareix de cop i volta. En Gutts entra a casa, agafa una cadira de dins, la col·loca al balconet i s'hi asseu, tot prenent l'aire. Per fi un instant de tranquil·litat.

13.09 h

En Cross apareix de sobte. Mira al seu voltant i corrobora que es troba al balconet. Gira la mirada cap a la porta d'en Gutts i se'l troba assegut a una cadira, dormint com un tronc. En Cross, d'un manera força més bruta del que tocaria, li fot un tampó a dins del nas al vell. En Gutts es desperta com si acabés de sortir d'un malson i es treu el tampó del nas.

— És que li sortia sang del nas... – explica en Cross, sense poder aguantar el riure.

En Gutts, amb un posat molt seriós, entra a casa. Surt amb la pistola i apunta cap a en Cross, qui retrocedeix espantat. L'inspector dispara, però la bala passa entre el cap i l'espatlla del detectiu, sense tocar-lo. No obstant això, en Cross cau al terra, en estat de shock.

— Vostè s'ha begut l'enteniment o què?! – exclama en Cross, tremolant.

— No sé si és una desgracia o una sort per a vostè, però la qüestió és que tinc molt bona punteria. Sabia on anava la bala i la pròxima vegada també ho sabré. Vagi en compte.

— Collons, m'ha deixat sord d'una orella. Doncs ara no li explico el que sé, au! – diu en Cross, aixecant-se.

En Gutts torna a disparar en la mateixa direcció. En Cross s'encongeix i es posa la mà a l'orella dreta.

— La mare que el va matricular! Està bé, li ho explicaré!

— Ara sí que parlem el mateix idioma. – diu en Gutts, guardant la pistola.

— Vostè és un mafiós, no un inspector. Vostè no és un brau, és una puta rata.

— Parli, renoi, o torno a treure la pistola.

En Cross sospira i es repenja a la barana. En Gutts fa el mateix.

— Bé, comencem pel principi. He anat a parlar amb l'autor d'això i he descobert que aquesta història també li està tocant els collons a ell.

— Què vol dir? No és ell qui ens ha ficat en aquesta trama?

— En un principi sí, però un tercer ha aparegut en escena i li ha desmuntat els plans. Aquest fet l'ha obligat a escriure una història diferent.

— I qui és aquest tercer?

— Una empresa anomenada Protogonaists Management, o alguna cosa així.

— I què es dedica a fer aquesta Progotonuster Management?

— La Prutogubraster Management és una empresa amb seu al centre de la nostra ciutat. Pel que sembla, es dedica a crear protagonistes per a tot tipus d'escriptors.

— I per què una empresa tan important com aquesta tal Probrontosaurus Management ha decidit fixar-se en nosaltres?

— Doncs perquè ens considera uns protagonistes massa dolents. Som insípids, poc comercials, no agradem a les adolescents i Wattpad es queixa del nostre vocabulari. Per a ells, som tan patètics que hauríem d'estar morts. Aquí és on entra la noia.

— No foti que l'han convertida en una "protagonista" que té com a objectiu matar-nos!

— Exactament. La Protugruprunsk Management ha convertit la noia en una mena de superheroïna que, arran del seu assassinat, és capaç de transformar-se en un ésser format de sang menstrual. Pel que sembla, durant la nit es dedica a buscar-nos per la ciutat. És com una guardiana de la justícia la feina de la qual és eliminar tot allò que molesta els lectors.

— I l'autor d'això li ha confirmat que està feta de sang menstrual? O continua sent invenció seva, com em penso que és?

— No m'ho he inventat. És intuïció femenina i bon olfacte.

— Sense comentaris... Llavors, què hem de fer? Matar la noia i després destrossar la seu de la Progutenmorgen Management?

— No crec que sigui tan fàcil. Matar la noia potser podríem arribar a aconseguir-ho. El problema és la Promenstruaster Management. Si s'hi fixa, la seva seu es veu des d'aquí – diu en Cross mentre assenyala amb el dit un edifici més alt que els altres, que corona l'horitzó.

— Carai, és veritat. Què fem, doncs?

— L'autor d'això m'ha dit que ens ajudarà. Ell s'encarregarà d'eliminar la seu de la Protoburger Management i nosaltres ens encarregarem de la noia.

— Tot sols?

— No. Al cap i a la fi, ella i nosaltres som protagonistes. Els protagonistes no poden enfrontar-se entre ells. Per tant, l'autor d'això ens enviarà un antagonista de força prou coneguda que ens ajudarà.

— I quan ens l'enviarà?

— Ara mateix, em sembla.

De cop i volta, una silueta negra apareix entre els dos personatges.

És un noi jove, que porta una jaqueta descordada i a sota una samarreta. Duu uns pantalons llargs i unes botes. Té el cabell curt i els seus ulls són anormalment grossos. A més, els seus iris i les seves pupil·les són extremadament petits, la qual cosa el dota d'un rostre molt macabre. Tot en ell és de color negre intens, des de la roba fins al cabell, passant per la pell. A més, la llum no sembla fer cap efecte en ell, de manera que aquest color negre sempre es manté en el mateix to. La única cosa que contrasta amb el color negre és el blanc dels seus ulls i de les seves dents.

— hOLA, KYlE CKROSS i PEEter GUtts, VinC a SalVar—vos. – diu el noi, amb un somriure tenebrós.

— I tu qui ets? – pregunta en Gutts, espantat.

— jO SOC LA Bogeria.

— Ho sabia, collons! Maleït sigui aquell cabró que està escrivint això! Per què no ens podia enviar una cosa més saludable? Va i ens envia la pitjor escòria que podia trobar! – exclama en Cross.

— esTàs BOIG, Cross. K pot SER mÉs fort QUE la Bogeria, eH?– diu la Bogeria.

— Bé, la qüestió és que ja estem llestos per a acabar amb la noia. És hora de planejar una estratègia. – diu en Gutts.

— esTàs BOIG? La Bogeria NO NECESSITA EstratÈGIES. PortEU-me FINS la noIa y jo m'encAAArreGGaré de CRASH! el cap.

— Saps què? M'agrada el teu estil, Bogeria. – diu en Cross.

— T'agrAdo? – pregunta la Bogeria, posant-se un dit als llavis.

— He dit que sí. – repeteix en Cross, una mica espantat.

— Doncs anem-nos al llit!

De sobte, la Bogeria es transforma en una atractiva noia nua, de cabell llarg i amb el mateix color negre regnant en tota la seva figura. Els seus ulls han desaparegut, i una gegantina boca plena d'esmolats dents i calenta saliva ha sorgit de la seva mandíbula.

— Ho sento, però passo. No vull fotre-li les banyes a la meva dona amb una... No sé què collons ets, tu. – diu en Cross, retrocedint.

— Jo sóc la Bogeria. – diu la noia, acostant-se a en Cross.

— Voleu deixar aquestes bajanades per una altra estona? Si volem acabar amb la noia, el millor serà esperar fins la nit. Cross, vostè es fa càrrec de la Bogeria. Apa, adéu. – diu finalment en Gutts, entrant a casa amb la cadira i tancant la porta.

— Serà cabró...! Ara què faig amb tu? – pregunta en Cross.

— Anem al llit. – diu la Bogeria.

— No, anem a dinar.

Tots dos entren a casa d'en Cross.

22.31 h

En Gutts truca a la porta d'en Cross. Aquest obre de cop, llançant-se sobre en Gutts. L'inspector s'aparta i en Cross és aturat per la barana. Està suant com un porc.

— Què passa, Cross? – pregunta en Gutts.

— La mare que el va parir, Gutts, aquesta me la paga! – exclama en Cross, panteixant.

— Què vol dir?

— Que què vull dir? Serà malparit! M'he tirat tota la tarda amb aquella... cosa, i ha estat horrorós.

— Au va, si se'l... bé, se la veu simpàtica.

— No diria això si veiés el seu pis ple de formigues, gossos caníbals que es vomiten a ells mateixos, siluetes negres que amenacen amb llançar-li dards i altres visions de les quals no me'n vull recordar! A sobre tot això ho produïa ell/a mentre somreia des d'un racó! Aquell/a maleït/da em tornarà boig!

— Ja ho estàs, de boig, Cross. No m'he trobat mai ningú que aguantés tot això. La majoria ja s'hauria suïcidat. Ara encara tinc més ganes d'anar-me'n al llit amb tu! – diu la Bogeria, tot sortint del pis d'en Cross amb la seva aparença femenina.

— Deixa'm en pau, puta! Agafa un tampó i gaudeix amb ell tot el que vulguis, però a mi deixa'm tranquil! – crida en Cross, desesperat, tot llançant-li un tampó a la Bogeria.

— Escolteu, prou de xerrar. Ara que ja estem preparats, és hora de posar punt i final a aquest conte absurd. – interromp en Gutts.

— Sí, i així ens podrem desfer d'aquesta cosa d'una maleïda vegada. Anem, collons! – diu finalment en Cross.

Tots tres personatges pugen al cotxe d'en Gutts i marxen en direcció al carreró.