9.05 h

Comença un nou dia i els nostres herois semblen haver-se llevat com nous, preparats per un dia carregat de feina. Surten tots dos al mateix temps de casa, i la llum del sol els il·lumina el rostre.

— Bon dia, em dic... – saluda en Cross de seguida.

— No em toqui els nassos, Cross. – l'interromp l'inspector.

— Avui què toca, Gutts?

— He de prendre declaració a la mare de la víctima. Vull que em digui amb qui es relacionava la seva filla.

— Jo em passaré per l'escena del crim, tal com li vaig dir ahir. La vull veure amb els meus ulls abans de començar a investigar.

— Em temo que li he de dir que el cos ja ha estat retirat. No obstant això, els diré als meus homes que el deixin passar.

— Tinc ganes de veure on ha mort. Aquestes coses sempre em fan molt de morbo.

— Ah, que no vol visitar l'escena del crim perquè sigui útil per a la seva investigació?

— És clar que no, Gutts! Qui s'ha cregut que sóc, un detectiu seriós? Fa molt de temps que no veig un bassal de sang i ja en tinc ganes.

— Si vostè treballés a la meva unitat, Cross, l'hauria fotut fora el primer dia.

— Bé, ja em van fotre fora de l'acadèmia, no?

— I bé que van fer. Vostè és un paràsit.

— I vostè un masoquista per aguantar aquest paràsit. No ha provat a llegir-se 50 ombres d'en Grey? Coneixent aquesta faceta seva, li encantaria.

— No pensi llegir absolutament res que vingui recomanat per vostè, estúpid. I menys d'una recomanació sorgida de la distorsionada lògica que utilitza vostè.

— Doncs apa, quedi's vostè amb la seva literatura per a iaios. Me'n vaig.

— Vol que el porti?

— No, gràcies. Les "dosis de Gutts" toquen per la nit, no pel matí.

— Doncs adéu, imbècil.

Els dos marxen en direccions diferents.

22.16 h

Una nit més, en Gutts observa el meravellós cel. Per a ell, aquelles rodones que brillen en la volta celeste canvien de posició cada nit. La llum de la Lluna li il·lumina la cara, i ell queda meravellat per aquell astre tan magnífic. La pau regna, el bloc de pisos sembla buit, ja que no se sent res. És un moment de gaudi, ideal per reflexionar. Tant de bo no s'acabés mai, desitja en Gutts.

Però llavors arriba la puta paparra més pesada de tot el país, amb la roba destrossada i esbufegant. En Gutts sospira: se li ha acabat la pau. Però al mateix temps, l'estat del seu veí li causa gràcia.

— Què li ha passat, Cross? S'ha barallat amb la seva dona? – diu en Gutts, rient.

— Em temo que no. Deixi que em canviï i li explico la bestiesa que m'acaba de passar.

El detectiu entra a casa. Després d'uns minuts, surt amb el pijama i portant una ampolla d'aigua. Es repenja a la barana.

— El cabró de l'autor d'això ja comença a ficar-me en situacions estúpides.

— Què ha passat? Ja podem dir que ha començat la trama o què?

— Collons si ha començat! No li repetiré la història, així que escolti bé: com ja sap, aquest matí he anat a veure l'escena del crim. No sé si ha passat per allà, però igualment li diré que m'he topat amb un carreró molt estret, precintat per tot arreu. M'ha sorprès no veure els seus homes, però no m'ho he repensat i he seguit endavant. Allà m'he trobat un gran basal de sang que s'estenia de paret a paret del carreró, tacant fins i tot aquestes. M'he acostat al basal i he tocat el líquid per comprovar si ja s'havia secat. Però en ajupir-me, la sang ha començat a vibrar i s'ha comprimit en un punt, tot deixant net el carrer. Llavors la sang ha pres la forma d'una dona.

— Cross, vagi-se'n a dormir, si us plau. – li recomana el vell, menyspreant-lo.

— Calli, encara no he acabat. Com ja deu imaginar, la figura femenina tenia la pell vermella. Anava despullada i, sincerament, no tenia mal cos. Diria que era una adolescent. El cabell el tenia molt llarg i el seus ulls eren blaus. A més, feia olor de sang menstrual.

— I em pot vostè explicar com sap quina olor fa la sang menstrual? – exclama el vell inspector, sobresaltat.

— Ja li he explicat un munt de cops que li agafava els tampons usats a la meva dona i me'ls guardava per olorar-los cada nit. Jo sóc com un gos d'aquests que busca droga però en versió sang menstrual. Sé de seguida quan una dona està en el seu període gràcies al detector de sang menstrual que és el meu nas.

— Encara no entenc com la seva dona va permetre que vostè tingués descendència. Pateixo per la seva filla.

— Escolti, que ens desviem del tema. Deixi'm continuar. Bé, després de trobar-me allò vaig retrocedir. Durant uns segons em vaig quedar allà palplantat, observant la figura. Llavors, les mans de la noia es van convertir en unes urpes esmoladíssimes. Jo, espantat, vaig començar a córrer. Ella no va vacil·lar i de seguida va començar a perseguir-me. Al final he aconseguit fugir d'ella i arribar fins a casa, però veu vostè com he acabat.

— Miri, fem una cosa. Demà treballaré durant el matí i tornaré a casa de la dona, a qui he de seguir fent més preguntes. A la tarda anirem vostè i jo a l'escena, a veure si el que m'ha explicat no és una al·lucinació i el basal de sang ha desaparegut de veritat. Vostè quedi's aquí i descansi.

— Em sembla bé. Demà l'Eve té festa a l'escola. Aniré a casa de la Clea i me la quedaré pel matí.

— Bé, doncs quedem així. Bona nit. – diu en Gutts, retirant-se cap a la porta de casa.

— Gutts, vol saber una cosa? – pregunta en Cross, canviant a un to més melancòlic.

— Què?

— Cada cop que dic "casa de la Clea" sento un fort cop a l'estomac. Allò abans era "casa meva", sap el que li vull dir?

— Sí, Cross. Ja sap que no puc dir-li massa cosa. Descansi. – diu finalment en Gutts, entristit per les paraules d'en Cross.

Tots dos es retiren al seu pis. Dins de casa, en Cross es planteja trucar la seva dona per tal d'avisar-la. Al final no ho fa, no se sent amb forces per a dirigir-se a ella sense que els remordiments el turmentin durant tota la conversa.