NOTA: Es la primera vegada que m'he animat a escriure en català. Desconec el motiu, però mai m'he sentit còmode per expressar-m'hi per escrit. De moment, aquest relat només és la visió de la Ther. No descarto fer-la completa com l'he fet en castellà. Però de moment es queda així.

Fins ara estava presentada com una obra independent i recordo que algunes persones em vàren dir que gràcies al meu relat van saber que hi havia gent que escrivia en català a wattpad i d'altres que em van dir que era la primera vegada que llegien en català. Estic molt agraïda per tots aquests missatges. Pero he decidit simplificar una mica el meu perfil...

NOTA 2: Gràcies al perfil oficial WattpadAmixdelesLlenguesES aquesta obra torna a ser una història independent.

...ooOoo... ...ooOoo... ...ooOoo... ...ooOoo...

-Et ve de gust sopar amb mi? -em pregunta mentre m'ofereix una copa de vi blanc.

Els ulls se li enlluernen. Hem passat una bona tarda junts i tinc bon material pel llibre. Només em queda fer unes quantes fotografies, però vull fer-les demà al matí. Les pintures d'en Rodrigo valen molt la pena i amb la llum adequada, encara més.

-Mentre invitis o cuinis tu, encantada -li contesto, bevent. No suporto cuinar i menys després d'un dia tan llarg com avui.

En Rodrigo somriu amb aquesta calidesa que ho fa sempre i es posa en marxa. Comença a parar la taula del menjador i després va fins a la cuina. Li pregunto si vol ajuda, però s'hi nega, diu que ho té tot llest.

Ha preparat una quiche de verdures que està boníssima. La veritat és que cuina de meravella. Durant el sopar la conversa surt sola i per una vegada, no gira entorn a mi. M'afalaga que sempre m'escolti i sempre estigui disposat a atendre totes les meves neures, però m'encanta que avui hagi decidit a explicar-me una pila d'anècdotes d'infància i de joventut.

Tot hi estar molt a gust, començo a recollir les meves coses, ja és hora de marxar cap a casa. La llibreta on he pres notes, la gravadora, el fulard... Ho poso tot dins de la meva bossa que m'he deixat a l'entrada del pis. Sento com en Rodrigo em diu:

-Fem una última copa?

Em giro. Ostres! Una altra copa? Em ve de gust, però...

-Bff... És una mica tard, no?

Es mira el rellotge i somriu.

-Tampoc tant, no?

No puc evitar que el riure se m'escapi. Sempre que dic de marxar em diu de fer l'última.

-Rodrigo... eh... necessito descansar... -intento raonar.

-Es divendres, ets la teva pròpia cap i vius molt, molt a prop -fa un gest, assenyala amb l'índex cap al terra i em fa riure-. Al pis de sota, concretament. A més, no has acabat de fer totes les fotos que volies fer...

No puc evitar posar els ulls en blanc. I deixo la bossa a terra, això és molt divertit. De debò vol utilitzar les fotos com excusa?

-Tampoc crec que sigui pas el moment, a no ser que vulguis que totes surtin negres...

Riu com un nen petit enganxat després d'una malifeta.

-Bé... però si et quedes... et continuo explicant més coses.

Oh! Encara guarda més batalletes? Això podria ser interessant... Però decideixo jugar una mica i prendre-li el pèl.

-Més? Però si ja tinc informació com per escriure cinc llibres! -ric mentre m'acotxo a mirar si tinc missatges urgents al mòbil.

Ell també riu, però veig la decepció als seus ulls. És tan tendre! M'acosto cap a la taula un altre cop mentre li dic:

-Vinga va, no tinc missatges, accepto aquesta copa. Però fluixeta que sinó no sé si trobaré pas el llit...

-Bé... no cal que el trobis, aquí dalt en tinc un de ben gran i acollidor.

-Sí, ja, Rodrigo. Només U-N -li dic amb tota la intenció, mirant-lo eloqüentment.

Conec perfectament el què passa al seu dormitori encara que no hi estat pas, perquè ell no m'ho ha ocultat mai. Ell només hi dorm quan està sol, cosa que no passa gaire sovint. I no és que em molesti, ni molt menys! Crec en la llibertat sexual mentre tot sigui adult i consentit, però a mi em van un altre tipus de relacions... I encara que en Rodrigo m'agrada molt, em fa riure i em sento molt còmode al seu costat, em fa por emmetzinar la nostra relació d'amistat. Però m'afalaga tant aquesta dolçor amb la que s'insinua...

Ell em mira fixament un moment, amb un mig somriure i marxa cap a la cuina. El segueixo i l'observo mentre prepara les copes. Porta la roba amb la que ha estat pintant a la tarda. Una camisa atrotinada on s'hi barregen taques de pintura de tots els colors, que s'ajusta com un guant a les seves espatlles amples i uns texans mig esparracats que li cauen una mica més avall de la cintura, insinuant un cul que fa perdre el sentit... M'assec a la bancada de la cuina. Ell posa els dos gots a la taula i s'asseu a la meva vora.

Bevem l'un al costat de l'altre sense dir res. És ell qui trenca el silenci:

-Ther, perdona'm. Sóc imbècil. Si vols dormir al meu llit, jo dormiré aquí a la bancada, al terra o allà on tu vulguis...

Me'l miro, els seus ulls castanys brillen com dues espurnes de foc. Li poso una mà a la galta i acaricio el naixement de la barba. M'agraden les pessigolles que em fa als dits... No vull que es disculpi.

-No ets imbècil... -xiuxiuejo.

Som molt a prop i de cop ell em fa un petó. Els seus llavis son molsuts i tenen el regust dolç de la taronjada, però m'agafa tant de sobte que sóc incapaç de correspondre. És un petó suau i carregat de molts sentiments que m'aclaparen. Desfà el contacte i som incapaços d'aguantar-nos la mirada, abat el cap i nega.

-Sí que ho sóc -diu amb to penedit-. Perdona'm, òstia! No sé què coi m'ha passat. Fa un segon et dic que et respecto i ar...

Li poso un dit als llavis. No es demanen excuses quan fas un petó. I no vull que em demani perdó quan he sigut jo qui no ha correspost. El miro, vull dir-li que m'agrada, que m'encantaria que em tornés a fer un petó, però que potser demà ens en penediríem...

-Vinga, deixem-ho estar. Serà millor que marxi -dic jo, ignorant els meus instints i m'acabo la copa d'un glop.

-No marxis, si us plau... -em prega.

M'aixeco, he de marxar o... Un mareig em puja de l'estómac i em fa tremolar. Les seves mans m'agafen amb força i em fa tornar a seure.

-Espera, no vull que et facis mal. Et dono aigua.

Recolzo els braços a la taula i enfonso el cap entre les mans. Només em faltava això, que es pensi que no sé beure.

-Beu, que et farà sentir millor -em diu amb suavitat i preocupació.

Li faig cas. Bec l'aigua a glops petits.

-He begut massa ràpid... -em disculpo avergonyida.

Ell transforma les meves excuses en una súplica.

-Si us plau, Ther, queda't -m'implora amb tendresa mentre s'asseu un altre cop al meu costat.

Un riure suau se m'escapa. M'està costant tant dir que no...

-No es bona idea, Rodrigo... Som amics i no vull que s'espatlli...

Afirma amb el cap, acceptant la meva negativa.

-Como vulguis. Però queda't igualment a dormir, així demà ja ets aquí per acabar les fotos. Et prometo que sense el teu consentiment, mai passarà res.

Ara sí que em fa riure obertament. Me'l miro i no puc evitar que em surti la tigressa interior:

-És clar que no! Si passa, demà portaré un collaret amb les teves joies reials.

En Rodrigo riu, i llavors ho noto. Potser he estat equivocada amb ell... Però abans de poder dir res més, em diu:

-Vinga, anem dalt a descansar. Et sembla bé?

Faig que sí amb el cap i m'aixeco amb cura. Vaig a recollir la meva bossa, el mareig ja m'ha passat.

Enfilem escales amunt, es la primera vegada que pujo al segon pis del dúplex, i mira que hi he vingut vegades aquí... quan arribem al capdamunt em quedo absolutament bocabadada.

-Apa! -exclamo-. Això és increïble, Rodrigo.

-Sí... -respon amb modèstia.

No hi ha envans. Només un enorme dormitori i un gran bany al fons, separat per unes portes de vidre translúcid. Un magnífic finestral ocupa tota la paret de la dreta i a l'esquerra un fantàstic armari de fusta de quatre cossos.

Però el més impressionant de tot és el llit, que sembla un camp de futbol. Farà tres metres d'ample com a mínim.

Sento que m'agafa de la mà i m'empeny suaument, mentre em diu en to carinyós:

-Vinga, morena, que no mossega pas!

-És immensa... -dic quasi sense alè - i tu que deies de dormir a la bancada.. però si és impossible que ens trobem!

-Ja... I en quin costat t'agrada dormir? -somriu com un murri.

I jo em mossego el llavi... no m'agafaràs:

-Dormo sola, així que prefereixo... el mig.

Esclata a riure, i amb una reverència humorística em diu:

-Llavors el mig es seu, senyoreta. Ara et deixo alguna cosa per a dormir.

Va fins a l'armari i rebusca entre la roba. Després m'acosta una samarreta gran. Li dono les gràcies i sense demanar permís, vaig a la cambra de bany. També és espectacular, tota negra, molt elegant. Em despullo i em poso la samarreta, em fa de vestit. Després em rento la cara i em trec el maquillatge. Em miro la dutxa abans de sortir. Es impressionant.

Imatges suggerents m'omplen el cap sense poder evitar-ho... Abans m'ha semblat que potser... Em renyo a mi mateixa. No. Necessito dormir.

Quan surto, en Rodrigo està palplantat a l'esquerra, prop de l'armari. Gairebé no porta roba. Intento no mirar-me'l massa, així que m'encamino cap al costat contrari. I sento que em diu:

-Que vols dutxar-te?

El cor se'm salta un batec, segur que ha vist com em mirava la dutxa...i aprofito per fer-me l'ofesa:

-Ara? A les dues de la matinada? -alço una cella i ric socarronament.

En Rodrigo abaixa el cap i entra al lavabo. No tanca la porta i sento l'aigua com corre. Me'l miro: acotxat cap a la pica, rentant-se la cara amb fúria. Té tot el cos en tensió, els pantalons curts se li adapten casi com una segona pell... i se m'asseca la boca. Em torno a renyar a mi mateixa, he de pensar en un altra cosa.

I m'assento a col·locar la roba que portava, perquè demà no estigui feta un nyap. També aprofito per endollar el mòbil, estic quasi sense bateria.

De sobte sento com si s'hagués posat a ploure amb molta vivesa. Per un moment m'espanto, fins que comprenc que en Rodrigo s'ha posat a la dutxa. I deixo de resistir-me. Em trec la samarreta i nua, vaig al bany.

El veig d'esquena a mi, palplantat al mig de la dutxa, amb l'aigua caient-li a sobre com si fos pluja. No sé si m'ha sentit o no, però no es mou.

M'atanso i l'abraço, l'aigua està gelada. Busco a palpentes l'aixeta i poso la calenta. Molt millor.

Retiro els braços i m'agafo a la seva cintura per poder posar-me de puntetes i dir-li a cau d'orella:

-Ja que t'obstines amb això de la dutxa a les tantes, potser prefereixes fer-ho en companyia.

M'acosto més a ell, com si em volgués fondre amb la seva pell. Sento com les seves natges, dures i rodones, xoquen amb el meu ventre i les meves mans rellisquen cap al seu abdomen i pugen cap al pit, fins quasi tocar la gola, li acaricio breument la nou del coll i començo el descens. Torno a l'inici, a l'abdomen, però no m'aturo i continuo baixant.

M'apodero de la seva masculinitat relaxada, i ho faig amb les dues mans, moderant la força. Emet un sospir involuntari, un cop d'aire.

Somric en silenci i deixo que la tigressa surti una altre cop de la gàbia:

-Que sàpigues que estic prenent mides per si al final si que he de fer-me el penjoll...

Riu mentre el seu cos pateix una sotragada i el membre se li endureix amb violència. I encara s'atansa amb més fermesa a les meves mans, contra el meu cos. I comprenc que sí que estava equivocada i que potser sí que serà una bona papallona per a la meva felina interior.

-Ets transparent per a mi... -mussito.

I sento que el seu cos es relaxa com si un vaixell que anava a la deriva troba port, mentre la seva virilitat continua en plenitud, ben dura, apuntant quasi al sostre.

Amb un gest suau faig que es giri, al trencar el nostre contacte l'aigua de la dutxa em mulla l'escot i les ganes. L'observo fugaçment: els ulls marrons em miren amb gratitud i felicitat i els seus llavis molsuts somriuen laxament, invitant-me, temptant-me... agafo impuls per penjar-me del seu coll i llençar-me directa als seus morros.

La seva boca em rep càlida i s'obre de seguida. Les nostres llengües es busquen i es troben un cop i un altre, sense fi. Parlen un llenguatge que només elles coneixen, provocant, insinuant el que potser vindrà després. Enredo els meus dits al seu clatell, enroscant-me entre el seus cabells curts i molls.

Les seves mans m'acaricien els malucs i després s'eleven esquena amunt, resseguint-me la columna, vèrtebra a vèrtebra. M'encanta. És un dels meus punts febles i sóc com mantega calenta sota els seus dits.

Trenco el contacte quan estic a punt de l'ofec i intento enfocar la mirada tèrbola sense aconseguir-ho, mentre els meus peus tornen a posar-se plans. Un somriure idiota se m'instal·la a la cara mentre bleixo, intentant recuperar l'alè.

Veig la mirada d'en Rodrigo perduda entre els meus pits, li col·loco un dit sota la barbeta i li aixeco fins que els nostres ulls es troben. El miro alçant una cella, però veig la seva excitació per mi i sóc incapaç de sentir-me ofesa, em sento massa bé.

La meva tigressa passeja lliure per dintre meu i continuo deixant que domini la situació. Alço els braços i li poso les mans a les espatlles, fent pressió perquè es plegui davant meu. Ell s'agenolla entre les meves cames i comença a fer-me petonets, mossegades i llepades a les cuixes, la seva barba em fa pessigolles que em fan tremolar de gust. Les seves mans grans, que tenen algunes durícies degut als pinzells, em ressegueixen les cames: dels turmells als malucs i després em rodegen les natges.

Amb dolçor, em fa elevar una cama i em col·loca la cuixa per sobre de la seva espatlla. I de cop sento com la seva llengua s'apodera de la meva intimitat. Amb prou feines continc un gemec de plaer. Oh! Quines ganes...

Les meves mans es recolzen al seu cap primer, i després s'aferren als seus cabells. Ell emet un so gutural de goig. I jo navego en el mar del meu propi desig, perduda entre les onades del plaer, amb els ulls closos i mossegant-me els llavis per dominar la passió.

La intensitat dels seus llavis xuclant i de la seva llengua resseguint-me totes les vores, totes les meves giragonses, m'arrosseguen amb fúria a un espiral ascendent de plaer sense límits.

I quan penso que no puc pujar més amunt, sento com em bufa amb suavitat i després succiona amb fermesa i tot el meu interior es contrau i es fa líquid. I ell, amb el poder de l'experiència, en el moment just empeny un dels seus dits cap al meu interior.

Les carícies íntimes i precises m'aboquen al precipici. I sucumbeixo sencera, caic fent tombarelles de campana... em convulsiono i el cor em vol sortir del pit, sobrerevolucionat. I passa una estona fins que torno a la Terra, al dúplex, a la dutxa... aleshores sóc conscient que l'aigua ens continua esquitxant i ens regalima pell avall.

Ell continua postrat als meus peus. Me'l miro breument, està excitat però no diu res, ni tan sols em mira i estira un braç per tancar l'aigua.

Surto de la dutxa i, sense demanar permís, agafo la tovallola que s'havia preparat per a ell i m'hi embolcallo sencera, m'acosto al llit i m'assec a la part central, les cames encara em tremolen lleugerament.

En Rodrigo m'ha seguit i s'asseu al meu darrera. Està completament nu, però sembla que no li importa i a mi tampoc. M'agafa amb força per la part alta de les cuixes i amb un sol moviment m'estira cap a ell. Quedem molt junts, només separats per la tela de rus. Sento la seva erecció a la part baixa de l'esquena. Em plau veure que aguanta tant sense exigir res a canvi.

Em posa les mans al clatell i enreda les mans als meus cabells. Em pentina la melena humida... Oh! M'agrada tant...

Recolzo l'esquena sobre el seu pit i em reté amb fortalesa mentre els seus dits continuen passejant pel meu cap. I deixo que la temptació actuï, deixant caure el coll enrere, sobre la seva espatlla. Sóc molt a prop del seu coll i l'aroma de la seva pell m'inunda les foses nasals.

Ens fem un petó que comença amb molta cura i guanya intensitat. Els seus llavis molsuts atrapen els meus i de nou les nostres llengües es busquen i es troben. I llavors paro.

Em separo i m'aixeco deixant caure la tovallola amb sensualitat. Em poso la samarreta i m'estiro, a força distància d'ell. Ignorant les seves mirades de desig.

No tarda en acostar-se'm i abraçar-me.

-És molt tard i demà vull estar descansada -li dic, frenant-li les mans i les expectatives.

Li veig la frustració i somric per dins. Després li llegeixo claríssimament els pensaments: creu que per fer un clau no passaria res, que seria un alliberament de tensions i ja està, però es hora d'ensenyar com sóc:

-Sé que penses que podem seguir, que no passaria res, que som adults... I tot això, però jo no sóc com elles.

-Elles? -pregunta i em mira amb cara de desconcert, com si s'hagués empassat un glop molt amarg.

-Jo no sóc pas un trofeu que un cop s'ha aconseguit es posa dalt de la vitrina dels records per tot seguit fer com si res hagués passat -respiro per dir-li tot el que penso de debò-. Jo no sóc com totes aquestes fleumes que truquen al intèrfon equivocat cada divendres i surten el diumenge amb un somriure estúpid com si haguessin caçat al caçador... No sóc una noia de cap de setmana, Rodrigo. A mi m'agrada manar i que em segueixin el ritme. Que es disputin la meva atenció sense aclaparaments. I ara... -He anat augmentant el to de veu i suavitzo amb un petit esbufec-, ara vull dormir.

Ell somriu i vocalitza un "d'acord" mut, fent que sí amb el cap i s'estira a l'altra banda del llit, lluny de mi.

Em venç la son...

La meva tigressa reposa ajaguda i es llepa les potes amb lentitud. Somriu immensament. Està feliç i plena perquè sap que un cop més s'ha menjat a la papallona i això la complau enormement. I jo torno a tancar la porta de la gàbia quan els primers rajos de llum es colen pels barrots projectant ombres allargades que a poc a poc es difuminen i s'esvaeixen.