Stargate SG1 i tots els seus personatges són propietat d'en Brad Wright i en Jonathan Glassner.

Capítol relacionat: Lligams de sang.

11.- Dona

Un cop més algú havia infravalorat la Carter pel simple fet de ser una dona. Perquè sí, era una dona, però allò no la feia menys que ningú. Era forta. Era valenta. Era intel·ligent. Era brillant. Era divertida. I sí, era una dona, i quina dona.

Hauria desitjat parlar amb llibertat engegar a dida l'encotillat reglament de les Forces Aèries i defensar-la obertament, malgrat que allò hauria fet que la Carter s'enfadés amb ell com si també l'infravalorés. Sí, d'acord, no necessitava que ningú la defensés, però li hauria agradat poder fer-ho. Perquè era la seva companya i perquè li importava.

—Puc seure?

—És buit, no?

En Daniel va assentir i va seure davant seu, va fer uns copets damunt la taula i va fer-se endavant.

—No he pogut evitar fixar-me que...

—Oh, t'hi has fixat —va interrompre'l—. Aquella cosa a la sala de la porta no queda gens bé.

Les celles d'en Daniel van arrufar-se, va parpellejar tot sacsejant el cap.

—Quina cosa de la sala de la porta?

—Sí, home, allò que sembla una mampara amb coses per sobre i altres coses —va fer movent les mans amb gests erràtics—. A què hi treu cap allò?

—No m'hi he pas fixat.

—Ah. Creia que parlaves d'allò.

—No ho feia.

—Segur?

—Sí —va contestar en Daniel confós—. Per què hauria de parlar d'allò de la sala de la porta?

En Jack va mirar-se'l adonant-se que la seva estratègia per canviar de tema no havia funcionat.

—No ho sé. Perquè crida l'atenció, potser.

—Doncs no. Parlava del que ha passat a Chulak.

—Sí bé, però ha acabat bé. Me n'alegro per en Teal'c.

—Vull dir... estàs molest, ho estaves allà, ho estàs ara.

En Jack va apuntar-lo amb la cullera buida i la va moure de dalt a baix.

—No m'agrada que posin en dubte el meu equip, res més, no li busquis tres peus al gat.

—Però no és normal en tu.

—No t'ofenguis, Daniel —va fer seriós—, no em coneixes tant. Sóc rondinaire de mena, em molesta la gent que dubta de la gent en qui confio i no és quelcom que em passi fent petar el dits.

»Així que no li donis més voltes, ni busquis raons ocultes. M'agrada rondinar.

En Daniel va sospirar com si acceptés de cop l'explicació que acabava de donar-li. L'últim que volia és que arribés a una conclusió equivocada o que trobés la que ell encara no s'atrevia a admetre.

Fi

Notes de l'autora:
Hola! Avui una de fora de càmera. Estic segura que en Daniel se n'adona des del principi que entre en Jack i la Sam hi ha una unió especial, encara que no vulgui veure el vincle afectiu.