Miraculous, les aventures de Ladybug et Chat Noir i els seus personatges són propietat d'en Thomas Astruc i Zag Entertainment.

Paraules: 1380.

07.- Fotos

La Penny va obrir els ulls, va mirar la paret i no va reconèixer-la. Les temples li bategaven dolorosament, va maleir i va incorporar-se per provar d'ubicar-se. El lloc li era familiar, però no el situava enlloc a on pogués dormir, fins que va mirar al seu costat.

—Ai, no. No, no, no, no.

Va moure's per a sortir del llit, va estirar del llençol que romania entortolligar al seu turmell destapant-lo per accident. En Jagged espaterrat i nu, adormit com un soc, aliè a l'atac de nervis que s'acostava.

—Ai, no. No, no, no, no.

Va aconseguir desfer-se dels llençols entortolligats i va saltar fora del llit verificant que ella també era nua. A on coi hi era la seva estúpida roba? Havia de trobar-la abans no es despertés i l'enxampés allà dempeus nua al costat del seu llit. Va provar de fer memòria, havien obert l'ampolla de bourbon que li havien regalat per l'èxit fulgurant del single, s'havien assegut al sofà i després tot es tornava confús.

El sofà, desitjava que la seva roba fos allà esperant-se-la i que en Fang no se l'hagués cruspit... en Fang estaria famolenc i enfadat perquè ella li havia pres l'espai al llit al costat d'en Jagged.

Allò estava malament. Molt, molt malament.

La Penny va veure alleujada com la seva samarreta i els seus pantalons eren tirats pel terra i d'una peça, va trobar els seus sostens penjant del llum i els mitjons al sofà. Tant sols li mancava una peça per localitzar.

Va vestir-se amb el que tenia perquè, si més no així, si es despertava, no se la trobaria despullada i va recercar per tot arreu. En Fang, a dalt de tot del sofà la seguia amb l'esguard com si la seva desesperació per trobar una peça de roba li resultés especialment divertida.

«Merda, merda. On són?» va pensar tot regirant els coixins.

Va veure un tros de tela blanca traient el cap sota la pota d'en Fang i va renegar.

—Fang, que ho necessito això.

Ell se la va mirar sense moure's. Tot i això, tant bon punt la Penny va acostar-hi la mà a les calces va fer-li un gruny furibund que va fer que es fes a un costat.

—De veritat, Fang, les necessito. Sé que estàs enfadat, però... —La Penny va sacsejar el cap—. Intento raonar amb un rèptil, fantàstic, encara puc fer més el ridícul.

Esperava que en Jagged hagués begut tant com ella i que no se'n recordés del que fos que hagués passat, també esperava poder recuperar les seves calces abans ell no les veiés. Per ara, tornaria a la seva suite, prendria una bona dutxa i faria quelcom amb aquell maleït mal de cap mentre desitjava que al cocodril li agafés per moure's en la seva absència.

Quan en Jagged va despertar-se el sol entrava amb força per la finestra de la seva suite. Era tot sol al llit. La Penny s'havia despertat abans que ell i estava ben segur que s'hauria fet una bona pel·lícula sobre què devia d'haver passat entre ells. Li esclataria el cap, va aixecar-se rondinant i va cercar quelcom per posar-se i que no fos pas un pijama.

En Fang era al seu lloc preferit i la Penny a la seva cadira de sempre treballant, mantenint les formes.

—Bon dia —va renegar deixant-se caure al sofà, va enfonsar la cara a un dels coixins defugint la claror—. Quin mal de cap...

—He demanat que et portin l'esmorzar —va mussitar amb un to de veu estrany.

—Penny...

—Mira, no sé què va passar anit, però et prometo que no tornarà a passar —va barbotejar sense ni mirar-se'l.

—No res —va remugar contra el coixí.

—Què?

—Que no va passar res —va repetir girant la cara per poder mirar-se-la.

Gairebé podia sentir el seu cervell a tota velocitat analitzant l'escena que havia trobar en despertar.

—Vam beure massa, vam fer-nos un parell de petons i prou.

Però eren nus i allò no era quelcom que passés per fer-se un parell de petons.

—Vas dir-me que odiaves el meu pijama i vas entossudir-te en que havia de treure-me'l i, després, va semblar-te injust que tant sols jo estigués despullat, així que vas treure't la roba i vam anar-nos-en a dormir —va explicar pausat—. Per a l'única cosa que t'he tocat ha estat per a tapar-te, perquè sóc un cavaller. A més, vas quedar-te fora de combat només de tocar el coixí.

»Així que no pateixis més. No me n'he aprofitat de tu, ni tu de mi. Tot està en ordre.

—Em sap molt de greu —va mussitar sentint-se ridícula.

—Què és el que et sap greu? Esser humana?

—No és pas apropiat per a...

En Jagged va tornar a enfonsar la cara al coixí i va moure la mà posant en evidència que no volia sentir res més sobre allò.

—Jagged —va cridar-lo, ell va replicar amb un mormol esmorteït—, res, oblida-ho.

Els cops d'uns artells a la porta van fer-lo protestar, la Penny va aixecar-se al moment per a obrir. El treballador de l'hotel va empènyer el carretó fins al centre de la suite de manera professional i va esperar a que la Penny li donés la seva propina abans de marxar sense badar boca.

—Que pots dur-lo fins aquí?

La Penny va empènyer-lo diligent fins allà, acomodant les coses damunt la tauleta baixa de davant del sofà. Va mirar a cua d'ull a en Fang que encara era allà sense moure's amb les seves calces segrestades a sota de la pota.

—Has esmorzat? —va preguntar seient.

—Sí, quan m'he llevat.

—Vols una mica de cafè?

Ella va dubtar, però va acceptar de seure amb ell i compartir-hi el cafè. Era incòmoda i no calia ser gaire observador per adonar-se'n.

—Te'n recordes de quan vam conèixer-nos? —va preguntar-li.

—Sí, no ha passat pas tant de temps —va mussitar ella—. Vas dir-me que semblava una missa de Nadal i vas anomenar-me "senyora tibada".

—Vols que t'expliqui un secret vergonyant?

Ella va assentir, tot i que no sabia si volia afegir més vergonya a la que ja sentia.

—Vaig pensar que en Karim era un cabró amb sort per haver-se lligat a una noia com tu. Perquè eres preciosa, però aquella fila de... advocada no m'agradava gens ni mica.

»I aleshores vas plantar-te amb una nova imatge i no podia treballar amb tu.

—M'odiaves —va afirmar ella.

—No exactament. És que no volia treballar amb tu, em distreies, així que vaig concentrar-me en posar-t'ho difícil per a que renunciessis —va declarar oferint-li una torrada amb formatge i mel—. Però quina tossuderia la teva, noia, jo hagués fugit plorant si hagués hagut d'aguantar la meitat.

—He crescut a un barri de merda, sóc immune a aquest tipus d'atacs.

La Penny va rossegar la torrada més tranquil·la que uns minuts abans. S'imaginava que hauria d'haver d'empassar-se molt de racisme i discriminació a la seva infància i adolescència per a que els seus atacs no l'afectessin en absolut.

—I ara encara em distreus.

—Com se suposa que ho faig?

—Tinc un amulet de la sort, sempre em pregunten per ell —va mussitar canviant de tema.

—Mai contestes quan ho fan.

—T'agradaria veure'l?

La Penny va assentir, tenia tanta curiositat per aquell amulet com la resta del món. En Jagged va cercar la seva cartera i se la va mirar.

—Queden prohibides les burles, entesos?

—No em burlaré pas, ho prometo.

Va treure una funda petita de plàstic rígid amb tres fotos protegides a dins. A la primera sortien la seva mare i ell, la segona era la primera que s'havien fet i l'última era d'ella a la platja de Niza, durant el breu descans que s'havien pres en acabar la segona gira a on havien treballat junts.

—Des que et conec que m'acompanya la bona sort, així puc dur-te amb mi quan no hi ets.

La Penny va clavar-li una lleu empenta atropellada per la timidesa.

—Si és una estratègia per a que et doni dies lliures no funcionarà pas.

En Jagged va concentrar-se en escurar el seu esmorzar i prendre's el parell d'aspirines que li havia donat la Penny. Havia canviat quelcom en el decurs d'aquella breu xerrada, tot i que encara no sabia el què.

Continuarà

Notes de l'autora:
Hola! He tornat, després d'una petita pausa continuo amb les traduccions al català. L'incòmode moment de despertar-te sense roba a un llit que no és el teu sense recordar què ha passat ni com hi has arribat.