Miraculous, les aventures de Ladybug et Chat Noir i els seus personatges són propietat d'en Thomas Astruc i Zag Entertainment.

Paraules: 1440.

03.- Fan

En Jagged feia morros, la Penny feia morros i en Pierre no podia deixar de llençar-los-hi llambregades encuriosides pel retrovisor.

En Pierre feia vuit anys que hi treballava per a en Jagged com a xofer, al llarg d'aquell temps tant sols havia vist a aquell home fer morros dues vegades: quan en Karin va passar-li la seva responsabilitat a la Penny i en aquell moment. La Penny era l'única capaç d'influir en el seu humor d'aquella manera i no deixava de fer-li gràcia que cap dels dos se n'adonés d'allò.

—Hem arribat, senyor Stone —va anunciar posant punt i final al dens silenci que regnava al cotxe des que havien sortit.

La Penny va baixar del cotxe sense esperar un segon quan en Pierre va obrir-li la porta i va col·locar-se al costat del vehicle mentre s'esperava a que en Jagged ho fes també. Els flaixos de les càmeres van encegar-la, però va mantenir-se inexpressiva acostumada com estava a aquell escampall de periodistes. Tant bon punt els peus d'en Jagged van tocar la vorera van desencadenar-se els crits dels fans i va entrar en acció l'estudiat personatge d'estrella del rock.

En Jagged va saludar, signar, fotografiar-se i somriure a tothom com si, en comptes d'odiar-ho a mort, li encantés aquella sobreexposició fora de l'escenari.

La Penny esperava que allò sortís bé perquè era fora del seu control. Sabia que en Jagged estava enfadat amb ella, però l'últim que s'esperava era que acceptés participar en un d'aquells programes que en Bob li proposava constantment i que a ell l'horroritzaven. Resignada va seguir-lo a l'interior de l'edifici de la cadena de televisió. En Bob Roth va dedicar-li un somrís tort.

—Has perdut els teus poders de bruixa?

Ella va limitar-se a ignorar-lo mentre en Jagged es dirigia a la sala de maquillatge.

—Sembla que s'ha cansat d'obeir-te, oi Penny?

—Jo no li dono pas ordres, intento compensar les teves desastroses pensades i dirigir-les cap a quelcom que pugui satisfer-lo.

—Doncs diria que és la meva idea la que ha acceptada, corregeix-me si és que vaig errat.

Odiava a aquell maleit home, tant debò no fos el productor d'en Jagged i pogués engegar-lo a la merda amb llibertat.

—Fins on jo sé —va mormolar la Penny—, en Jagged és un adult i pot fer el que vulgui així com prendre les seves pròpies decisions.

—Sembla que hi ha algú que està una mica ofesa.

Va apartar-se d'ell abans no pogués ventar-li alguna barbaritat que hagués de penedir-se més tard, va veure a l'Alec Cataldi i amb allò va trobar la manera d'escapar-se d'en Bob fins que en Jagged tornés. Va xerrar amb ell, sentint-se una mica més relaxada, tot i que no tenia manera de filtrar el que li preguntarien i tampoc podria interrompre perquè el programa seria en directe. Desitjava que no aparegués cap fan indiscret disposat a dinamitar la frontera entre la persona i el personatge.

Va quedar-se al costat del regidor del programa, romanent visible per a en Jagged i allunyada d'en Bob. L'Alec va presentar al rocker com si hagués estat complicadíssim aconseguir que s'hi oferís a sortir, va parlar una estona sobre ell, va fer alguna pregunta innocent i un parell de bromes i va arrencar la part del programa que atemoria a la Penny: les preguntes dels fans.

Va preguntar-li per la futura gira, pel llançament del seu nou disc, si tenia cap mania o ritu especial. En Jagged contestava resolt, sense perdre aquell somrís d'estrella rebel i trapella, ficat del tot en el personatge que tots coneixien i adoraven. Fins que ell va alçar la mà per a preguntar.

La Penny va veure com el desastre s'acostava irremeiablement mentre l'hostessa del programa li apropava el micròfon a en Vincent Aza, autoanomenat fan número ú d'en Jagged.

—Senyor Stone, sóc en Vincent Aza, el seu millor fan. Tinc dues preguntes per a vostè.

En Jagged va llençar-li una mirada suplicant que la Penny va haver de contestar arronsant les espatlles, no podia intervenir ni evitar que li preguntés el que li rotés, ella era una espectadora més.

—Endavant, Vincent, t'escoltem —va declarar l'Alec.

—Senyor Stone, ha pensat mai en recompensar als seus fans amb quelcom com oferir-los una sessió de fotos exclusiva? D'altres artistes ho fan.

—No, em sap greu. Tot i que he patrocinat algun concurs de fotografia per al club de fans.

La mànager va respirar alleujada, havia estat una resposta freda, però correcta. Amb una mica de sort la següent també estaria relacionada amb la fotografia.

—I la segona pregunta. És cert que té una núvia?

La cara d'en Jagged va canviar de color.

—No parlo de la meva vida privada.

—Au va, Jagged —va animar-lo l'Alec—. Dóna'ns una mica de carnada, hi ha algú d'especial?

—Em sap greu, Alec, la meva vida privada és privada —va contestar provant de mantenir la situació sota control, va tornar a mirar-se-la cercant ajuda adonant-se que no podia intervenir per a salvar-li el cul com feia sempre.

—Ets molt famós, però sabem poques coses sobre tu i en Vincent ha fet una bona pregunta, no t'ho sembla? No seria pas just que no rebés resposta.

—Hi insisteixo que és privat, no contestaré, m'és igual si la pregunta és bona o no.

—Molt bé, Vincent, vols fer cap altra pregunta?

Però el fan va moure el cap, en Jagged va esforçar-se per mantenir el to joiós i despreocupat, tot i això, la Penny sabia que la tempesta es desfermaria quan fossin al cotxe.

Tant bon punt va acabar-se el programa, en Jagged va moure la mà amb desdeny en direcció a en Bob i va agafar a la Penny pel colze amb força tot tirant d'ella cap a la sortida. Normalment evitava tocar-la si hi havia hom que pogués veure'ls, així s'estalviava la parleria i mantenia a la premsa lluny de la seva vida, però, quan ho feia era perquè necessitava fugir d'un lloc amb urgència. La Penny va seguir fins al cotxe a on en Pierre els esperava, va obrir-los la porta i el músic va saltar-hi a dins, ella va entrar també, sentint-lo remugar amb els braços creuats damunt del pit.

—Ha estat un horror —va protestar tant bon punt va arrencar el cotxe.

—Vaig recomanar-te no participar-hi —va declarar la Penny guanyant-se un esguard emmurriat—. No puc controlar el que passa en directe, ni escollir les preguntes per a prevenir aquest tipus de coses com faig sempre.

»Has dominat bé la situació, no hauria de tenir repercussions.

—Repercussions? A qui l'importen les repercussions? M'ha preguntat per la meva vida privada, Penny, la meva vida privada. I si és que n'és tant fan número ú meu ja ho hauria de saber que en Jagged Stone no parla de la seva vida privada a la televisió.

—No li has donat res i ja ho saps com és en Vincent Aza, no hauria de sorprendre't —va replicar ella amb calma—. També hauries de saber com és en Bob, si et vens és bo per a ell.

—No penso tornar a acceptar cap de les idees d'en Bob —va remugar.

La Penny va somriure, tot i que sabia que acabaria per tornar a ensopegar amb alguna de les trampes que el productor anava parant-li pel camí amb la finalitat d'encimbellar al seu fill.

Van baixar del cotxe a la porta de l'hotel i el silenci va tornar altre cop. Van pujar a l'ascensor fins a l'última planta, en Jagged va obrir la porta de la seva suite a punt per tancar-s'hi.

—Espera, podem parlar?

—No ho sé pas, Penny, podem?

—Em sap greu, no he estat justa amb tu. —En Jagged va fer-li un gest convidant-la a passar i a seure—. Però no entenc què et passa, et comportes d'una manera estranya i em fas posar nerviosa.

—No vull que torni a passar-te res.

I amb res es referia a la seva akumatització, tot i que evités mencionar-ho de manera oberta.

—No va ser culpa teva i no tornarà a passar.

—Com ho saps? —va inquirir movent les mans—. Treballes massa, mai pateixes per tu mateixa, no deixes que ningú sàpiga coses sobre tu. Què té de dolent que algú pateixi per tu i et cuidi una mica?

—La nostra relació és laboral i puc cuidar-me tota sola. Tot i així, gràcies. Però, de veritat, torna a ser el Jagged de sempre.

—No m'agrada —va mormolar molest—. No vull una relació laboral freda i indiferent, amb en Karim no la tenia i, per descomptat, amb tu no m'esperava tenir-la.

—No és això, tant sols vull que tot torni a ser com abans.

Continuarà

Notes de l'autora:
Hola! Tercer capítol. En Pierre no existeix a la sèrie, és un personatge de suport sense pes a la trama, tot que traurà alguna informació