Miraculous, les aventures de Ladybug et Chat Noir i els seus personatges són propietat d'en Thomas Astruc i Zag Entertainment.

Paraules: 1182.

02.- Sorpresa!

La Penny va marcar el punt setze de la seva llista com a fet i va concentrar-se en l'últim que li restava: aconseguir un collaret brillant i amb punxes per a en Fang. No hauria de ser tan difícil, però la experiència li deia que no s'acontentaria amb un de comú, voldria quelcom espectacular, que destaqués, cridés l'atenció i que no existís.

El mòbil va vibrar damunt la taula, la Penny va agafar-lo i va despenjar sense molestar-se en mirar abans qui era.

—No, no serveixen uns de color vermell —va contestar-li al seu interlocutor—. Han de ser escarlata, el senyor Stone no n'acceptarà una altra cosa.

En Fang va fer un rugit des de dalt del sofà, la Penny va mirar-se'l envejant-lo una mica. La mascota aviciada d'una estrella del rock, amb més collarets luxosos que roba havia tingut ella en tota la seva vida, gaudint de totes les atencions d'en Jagged.

—Ets afortunat, Fang —va mussitar, ell va contestar-li amb un suau esbufec de comoditat.

El mòbil va tornar a sonar, la Penny va despenjar desitjant que fossin bones noticies per a canviar.

—No, ha de portar farina ecològica —va esbufegar cansada d'haver de repetir més de dues vegades el mateix a tothom—. Al forn dels Dupain-Cheng tenen els productes que necessitem. És clar que ha de ser ara.

Va penjar deixant anar l'aparell damunt de la taula, estava esgotada.

La porta de la suite va obrir-se amb ímpetu espantant-la, en Jagged va somriure-li.

—Penny! Eres aquí!

Va posar-se dempeus amb un somrís tot desitjant que no la enviés a cercar un unicorn o qualsevol altre cosa que no existís.

—Et buscava, però no m'esperava trobar-te aquí.

—Mirava de completar la llista abans de sopar —va declarar.

—Deixa-ho estar això, necessito la teva ajuda urgent.

Va deixar la carpeta damunt de la taula i va guardar-se el bolígraf a la butxaca del pit de la seva jaqueta de cuir.

—Jagged, tinc molta feina a fer.

—Feina, feina, feina. No tot ha de ser feina, Penny.

Tant debò pogués dir-li que si tot era feina era a causa seva i tot aquells antulls absurds amb els que sortia de sobte; o que l'únic que desitjava era sopar, beure's una bona copa de vi mentre prenia un bany calent amb música relaxant de fons i ficar-se al llit fins que aquell dia s'acabés. No obstant això, allà anava, caminant amb ell cap a l'ascensor amb rumb desconegut.

En Jagged va prémer el botó que marcava el terrat i va recolzar-se a la paret de metall taral·lejant somrient.

Què ordeixes? —va preguntar-li analitzant aquell somrís de marrec entremaliat.

—Per què penses que ordeixo res?

Perquè el coneixia.

Les portes van obrir-se amb una dringadissa.

—Sorpresa! —van corejar de manera desordenada diverses veus.

—Què?

—És el teu aniversari! Et pensaves que ho deixaria passar sense més?

—Jagged, no...

—No he pogut trobar a cap dels teus amics, així que espero que t'acontentis amb nosaltres —va mussitar assenyalant a en Pierre, la Vivicia, en Bob, els teloners i altres membres habituals de les gires—. Per què no se't veu emocionada?

—Sí que n'estic.

I, tot i així, semblava frissar per fugir d'aquell terrat. La Penny va barrejar-se amb la gent i va dedicar-se a evitar-lo de manera poc dissimulada.

S'hi havia esforçat, havia reunit la poca informació d'ella mateixa que la Penny deixava anar, havia interrogat a en Pierre i la Vivicia per a assegurar-se que en aquell terrat hi hagués coses que poguessin agradar-li. Menjar, música i el regal que romania amagat a la butxaca de la seva jaqueta. Però la Penny no semblava emocionada, ni impressionada pel que havia organitzat per a ella, ens al contrari, semblava molesta.

Va fer un sospir molest, però va imitar-la perdent-se entre la gent fins que la festa va acabar. Va seguir-la avall, mentre els treballadors de l'hotel se n'encarregaven de les restes d'aquella infructuosa festa i va subjectar-la amb força pel canell.

—Es pot saber què és el que et passa?

Ella va fregar-se el front i va inspirar fondo.

—Jo no el celebro pas el meu aniversari —va xiuxiuejar forçant un somrís—. Podries haver-m'ho demanat.

—Quina mena de persona no celebra el seu aniversari?

—Jo —va replicar tot arronsant les espatlles.

—A tothom li agraden els aniversari, Penny.

—T'ho agraeixo, de veritat. Però no necessito descansos, ni festes. Així que torna a ser el Jagged de sempre.

Ell va fer una ganyota infantil, però gairebé al moment, va arrufar les celles. va furgar-se a la butxaca de la jaqueta, va treure un paquet petit ben embolicat i va oferir-li-hi.

—Té, és per a tu, però si tant odies els aniversaris pots llençar-lo.

—Jagged...

—Pots anar-te'n, és tard —va continuar posant el regal entre les seves mans—. Bona nit, Penny.

—Bona nit —va mussitar conscient que n'havia ferit el seu orgull.

Quan la Penny va sortir de la suite, en Jagged va fer una volta sobre ell mateix de manera teatral i va deixar-se caure al sofà al costat d'en Fang. La Penny s'havia empipat amb ell per enviar-la a casa quan era evident que no es trobava bé, tot i que no ho havia dit se li notava; s'havia molestat quan s'havia ofert a ajudar-la amb la llista de tasques i ara això de la festa. Per què li estava sortint tot tant malament? Ell només volia que es sentís bé, que no tornés a sentir-se sobrepassada i també que sabés que l'importava de veritat. I tot li sortia del revés.

—Què estic fent malament, Fang?

L'animal va fer una rebufada i va recolzar el cap a la seva falda.

—Com podria fer que veiés el que significa per a mi?

La Penny va tancar la porta de la seva suite, va recolzar-s'hi i va lliscar-hi fins a quedar asseguda a terra. Havia estat molt incòmode, per quin set sous li havia agafat per fer-li una festa i a més a més n'havia convidat a en Bob Roth com si fos el seu amic de l'ànima... Què li havia agafat a aquell home de sobte? Tanta atenció i delicadesa la feien posar nerviosa i xocaven frontalment amb la seva batalla interna per a mantenir els seus sentiment per ell sota control.

Va observar el paquet petit i va sacsejar-lo amb delicadesa abans d'atrevir-se a obrir-lo. Al seu interior s'hi amagava una pedra blava tallada en forma d'estrella unida a una llarga cadena de plata, va alliberar-la de les subjeccions que impedien que es mogués de lloc i va sostenir-la entre els dits. Era preciosa i elegant. Va passar-se-la pel cap deixant-la penjar acompanyant al seu collaret de calavera, si la ficava per sota de la samarreta ningú sabria que la duia posada.

En deixar la capsa a terra va adonar-se'n que hi havia una targeta enganxada a la cara interior de la tapa, va estirar d'ella i va desplegar-la:

Tu n'ets la veritable estrella d'aquest duo.
Per molts anys, ets la meva persona preferida.
T'estimo.
Jagged.

—Ai, no. No, no, no, no.

En Jagged no podia dir-li aquelles dues paraules.

Continuarà

Notes de l'autora:
Hola! Segon capítol. Em sap greu, Penny, com més proves de fugir de quelcom més s'hi fot al teu camí i en Jagged no sembla dels que es rendeixen fàcilment.