Chaos i tots els seus personatges són de la meva propietat.

Gènere: drama.
Ràting: +13
Personatges: Yuri Kôi, Ryû Ame.
Paraules: 465.

05.- Cendres

El cel s'havia tornat ben gris, l'aire gairebé irrespirable ple de cendra, la olor de cremat ho omplia tot. Aquell lloc ja no s'assemblava en res a la seva llar. Na Yuri va afermar-se al seu braç amb força, sentint la calor del foc que els envoltava cremant-li la pell.

—Calma't —va demanar-li en Ryû—. Pensa, Yuri, hi ha alguna altra sortida?

El recinte emmurallat només tenia dues sortides, la principal i un altra a la biblioteca, però totes dues estaven preses per les flames. La cendra voleiava en l'aire com si fos neu.

—No. La biblioteca s'està cremant també.

—I el palau?

—No ho sé, no hi he entrat mai.

En Ryû va semblar sorprès per allò, però no li va dir res. Va mirar al seu voltant, els murs eren massa alts com per enfilar-s'hi i no veia cap altre opció. Si es quedaven allà moririen cremats, havia de fer alguna cosa per salvar-la.

—Anem al palau —va fer agafant-la pel braç.

—Però Ryû ets un benshi no hi pots entrar, si t'enxampen...

—Tan és, si puc salvar-te a tu, tan me fa. Na Yoru et necessita.

—També et necessita a tu.

La seva filla no el coneixia, no el trobaria a faltar. Ell no era ningú, podia perdre's entre la cendra sense deixar rastre i banda de na Yuri no l'enyoraria ningú més.

—En parlarem quan hàgim sortit d'aquí.

No volia espantar-la, però si al palau no hi havia alguna sortida amagada no hi hauria res a fer, tots dos perdrien la vida en aquell lloc i el maleït vell tindria una excusa per desfer-se de tots els benshi. Gairebé podia sentir-lo anunciant des de les ruïnes plenes de cendra d'aquell espai, amb cara d'estar desfet pel que havia passat, com un benshi havia segrestat a una sacerdotessa, de qui s'havia aprofitat i amb qui havia tingut una filla, i l'havia mort calant-hi foc al recinte sagrat. Si allò passava el vell tindria accés a la seva filla i podia fer-ne el que volgués. Havia d'evitar-ho, havia de salvar-les a totes dues.

Va ajudar-la a pujar els esglaons i va empènyer la gran porta fins que va cedir, l'aire fresc de l'interior li va fer venir un calfred. Quan na Yuri hi va entrar va tornar a tancar la porta.

Allà a dins no hi havia cendra, ni l'aire feia olor de fum.

—Si hi ha alguna sortida ha de ser sota terra —va declarar en Ryû.

—Per què?

—És més fàcil amagar un passadís sota terra que fer-ho darrere una paret falsa.

Tenia lògica, malgrat això, no sabia com arribar fins al soterrani, tampoc podia fer res per evitar que la seva llar quedés reduïda a cendres.

—Ens en sortirem, preciosa.

Na Yuri va assentir, ell la feia sentir segura.

Fi

Notes de l'autora:
Hola! Aquí deixo el cinquè drabble. Aquesta història és prèvia a l'inici de la trama del còmic, tot i que es menciona en algun punt, no surt de manera oficial.