04.- Bombers

Chaos i tots els seus personatges són de la meva propietat.

Gènere: slice of live.
Ràting: +13
Personatges: Ivett White, Shinichi White, Sakuya White.
Paraules: 395.

04.- Bombers

El llibre de contes, vell i desgastat, mostrava el dibuix d'un home somrient vestit de vermell amb un casc al davant d'un camió vermell. La mare els el llegia amb veu suau i dolça. La mare era la millor del món llegint contes.

—Llavors, el bomber valent, va pujar al seu camió i, tot fent sonar la sirena, va córrer carrer avall fins a trobar un gran foc. —En Shin va remoure's abraçant-se a la cintura de la seva mare desitjant saber com continuava, en Sakuya intentava llegir les paraules escrites, però era massa petit per fer-ho.

»Allà altres bombers l'esperaven per...

—Mama, els bombers existeixen? —va interrogar en Sakuya.

Ella va deixar el llibre obert a la seva falda i va acaronar-li els cabells al seu fill petit.

—Abans sí, quan jo era petita apagaven incendis, rescataven persones i animals i ajudaven a la gent —va contestar amb calma—, però després de la guerra l'exèrcit va passar a fer aquestes tasques i els bombers van desaparèixer.

—Però per què? —va preguntar en Shin.

—De vegades els governs redistribueixen les tasques en funció dels recursos i, bé és molt complicat d'explicar.

"Complicat d'explicar" allò era el que deia la mare sempre que volia amagar la veritat sobre alguna cosa. La guerra havia acabat un parell d'anys abans que nasqués en Shinichi, i quatre abans que ho fes ell. En Sakuya sabia que el món havia canviat des de la guerra, malgrat no saber en quin sentit ho havia fet, els adults sempre parlaven d'abans de la guerra com si tot abans fos millor.

—Mama vull ser bomber de gran —va declarar en Sakuya.

Ella se'l va mirar sorpresa i va esclafir a riure.

—Bomber? —va preguntar-li en Shinichi amb les celles arrufades—. Creia que volies ser pilot de naus espacials.

—Això és el que vols tu, Shin.

—Però com podries ser una cosa que ja no existeix, esquitx?

—No sóc cap esquitx.

—Va, va, no us baralleu. Qui sap, potser en Sakuya aconsegueix que torni a haver-hi bombers —va fer la mare abraçant-los a tots dos, desitjant que se n'oblidés d'aquell somni d'infant.

Odiava haver-los d'amagar coses, però ho feia per la seva seguretat, no podia dir-los que encara en quedaven de bombers, que el seu pare n'era un, que si algú ho descobria el condemnarien a mort i els afectaria a tots.

Fi

Notes de l'autora:
Hola! Ahir no vaig poder pujar res, em sap greu. Una mica d'informació que, malgrat no semblar gaire important, és clau dins la trama.

Bạn đang đọc truyện trên: AzTruyen.Top