Meitantei Conan i els seus personatges són propietat  de n'Aoyama Gosho.

Gènere: general.
Ràting: +16
Personatges: Yoshida Ayumi, Gin.
Paraules: 388.

29.- Ostatge

Va somicar al maleter del cotxe fosc a on l'havien lligat i tancat. L'Ayumi tenia por, no era la primera vegada que la segrestaven, però a aquell home de mirada cruel li havia vist la cara. Potser era una nena, però l'Ayumi, sabia que els segrestadors mai deixen que l'ostatge li vegi la cara sinó és que se'n desfarà.

—Conan... —va xiuxiuejar intentant mantenir l'esperança. Ell la salvaria com sempre, era el que desitjava i esperava.

El cotxe va frenar i ella va colpejar-se el cap amb quelcom dur que hi havia al maleter. Va sentir passes que van aturar-se al seu davant, seria el segrestador? Va tremolar sense poder evitar fer-ho, tenia molta por.

La porta del maleter va obrir-se deixant que el llum esgrogueït i feble s'escolés a l'interior. Va veure, a contrallum, la figura del segrestador de mirada cruel, la forma del seu barret i els seus cabells llargs i platejats. La va agafar per la pitrera de la samarreta i va aixecar-la sense cap mena de cura, l'Ayumi va gemegar.

—No cal que intentis fugir, no arribaràs lluny —va declarar traient-se una pistola de la gavarnida, pressionant la boca del canó sota la seva barbeta, com si necessités atemorir-la encara més—. Res de jocs.

L'Ayumi va assentir. El seu segrestador se la va carregar a l'espatlla. Ella va intentar memoritzar aquell espai, era un pàrquing, tots els cotxes que hi havia eren negres i duien les llunes tintades, les columnes eres grises i algunes tenien forats que semblaven fets per bales. Va contar els graons que van pujar, el canvi de l'eco de les passes en deixar enrere el pàrquing... Eren a un edifici elegant, els terres semblaven de marbre i la llum era blanca i forta.

—Qui és aquesta nena, Gin?

"Gin" va memoritzar-ne el nom, tot i que, era evident que n'era un de fals. La veu de l'altre home era profunda, però no tan freda; l'Ayumi no va fer res per intentar veure'l.

—El nostre esquer. Atraurà la Sherry fins aquí.

Qui devia ser la Sherry? Perquè l'havia d'atraure que ella estigués allà segrestada? Ella no coneixia a ningú que pogués tenir cap mena de relació amb aquell home, tampoc a ningú que tingués un nom tan estrany com "Sherry".

—Quan la tingui aquí penso liquidar-la, d'una vegada per totes.

Fi