Meitantei Conan i els seus personatges són propietat  de n'Aoyama Gosho.

Gènere: general.
Ràting: +16
Personatges: Toyama Kazuha, Hattori Heiji.
Paraules: 415.

28.- Capità

En Heiji va moure el bōken a un costat i l'altre, el canell encara si feia mal, però amb una mica de sort no li faria gaire la guitza mentre combatés. Havia estat de pega el dissabte anterior caient de la moto com un novell, s'havia distret en veure a la Kazuha amb un company de classe, tots dos sota el mateix paraigües i ben juntets, havia trepitjat una de les ratlles blanques i molles de l'asfalt i se l'havia fotut. Havia fingit que no s'havia fet res, que l'únic que li feia mal era el seu orgull, però la realitat era llunyana a aquella versió. Tenia un esquinç, no massa greu, però ho era prou com per tenir problemes per moure'l.

—Hattori-kun, estàs nerviós?

El seu company se'l mirava amb les celles alçades, sorprès per tots aquells moviments inusuals. En Heiji va riure i es va gratar el clatell.

—És clar que no, home! Com vols que n'estigui de nerviós!

Però ho estava, ell era el capità de l'equip i n'havia d'estar en condicions òptimes per combatre; condicions en les que no es trobava. L'Okita, el capità de l'altre equip, ho donaria tot i ho sabia.

—És que estàs fent tots aquests moviments estranys i... segur que va tot bé?

—Que et dic que sí! Au, ves a escalfar, caram!

El noi va marxar per allà on va venir amb el cap cot per la bronca.

—Heiji! —va cridar-lo na Kazuha des de les grades.

—Per què crides, escandalosa? Que no estic pas sord!

N'Okita Shoji, des de l'altre banda se la va mirar també, aquells dos li feien venir mal de cap.

—Què vols?

—La mà dreta —va respondre ella allargant-ne la seva.

—La mà? —va repetir ell tot atansant-li, na Kazuha la hi va agafar amb força—. Què fas?

—La teva mare m'ha dit que et fa mal —va bufar, va treure's unes benes de la butxaca i va començar a embenar-li—. Quin desastre de capità estàs fet si penses lluitar lesionat i sense prendre precaucions per no fer-te més mal...

—La meva mare no t'hauria d'haver dit res, coi, us passeu el dia xerrant.

Na Kazuha va arrufar les celles, però no va deixar-li anar el que pensava.

—Ets el capità —va repetir—, si l'Okita et guanya... quedaràs com un idiota! Així que no et pensis que estic preocupada per tu!

L'embenat del canell li estrenyia prou com per sentir-lo segur i estable, potser podria guanyar i tot.

Fi