Meitantei Conan i els seus personatges són propietat  de n'Aoyama Gosho.

Gènere: romanç.
Ràting: +16
Personatges: Kobayashi Sumiko, Shiratori Ninsaburo.
Paraules: 435.

17.- Carabassa

Va sentir-se una mica malament només penjar el telèfon, enredar-lo en el seu dia lliure per fer-lo treballar li sabia greu, però sabia que ella sola no acabaria a temps.

Va canviar-se de roba, havia d'estar còmoda, però no podia anar amb el xandall de l'escola, així que va posar-se uns texans vells que li quedaven un pèl amples i un jersei grana. Després va agafar les claus, la jaqueta i la bossa de mà i va sortir de l'apartament. El cotxe estava aparcat al davant de la porta, així que va afanyar-se a baixar les escales i anar a trobar-lo.

—Sento haver-te fer esperar.

—Tranquil·la acabo d'arribar —va contestar regalant-li un somrís seductor—, digues, amb què necessites que t'ajudi? No m'has donat gaire detalls per telèfon.

—Hem d'anar a l'escola.

—A l'escola? Però si avui és diumenge.

Ella va somriure amb timidesa.

—Ho sé, i em sap greu, però és que...

—Està bé, puja al cotxe i m'ho expliques de camí.

Va deixar que ell li obris la porta i va seure per cordar-se el cinturó, en Shiratori va tancar la porta amb delicadesa i va seure al seu lloc. El cotxe va engegar amb facilitat i van posar rumb a l'escola.

—Gràcies de veritat —va dir amb veu suau la Sumiko—. Vull preparar una sorpresa per demà als alumnes.

—Quina mena de sorpresa?

—Halloween!

En Shiratori va mirar-la a cua d'ull, esperant una mica més d'informació.

—Vull decorar la classe per explicar-los com funciona la tradició.

—Em sembla divertit, és una bona idea.

—Oi que sí? —va fer enrojolada per l'emoció.

No s'assemblava en res a la Miwako, més enllà de l'aspecte físic, eren com les dues cares d'una mateixa moneda.

—Dissabte vaig comprar carabasses per decorar-les i les vaig deixar a l'armariet de la classe.

—Mai he decorat una carabassa —va confessar, al Japó no es celebrava Halloween malgrat l'interès creixent en les tradicions estrangeres—. Tu ho has fet abans, Sumiko?

—Sí, però no per Halloween. A la tardor quan hi havia algun tifó el meu pare portava carabasses a casa —va explicar passant per alt que l'havia anomenat Sumiko en comptes de Kobayashi—, ens donava retoladors per pintar-les i culleres per buidar-les. Després el pare les tallava seguint el dibuix que havíem fet.

—Passàveu els tifons jugant amb carbasses.

Ella va assentir somrient.

—Era molt divertit, em feien molta por els tifons i així aconseguien que no hi pensés.

—Me n'hauràs d'ensenyar a decorar-les.

—És clar, ens ho passarem bé!

En Shiratori va pensar que aquella era, de lluny, la cita més estranya que havia tingut mai.

Fi