Meitantei Conan i els seus personatges són propietat  de n'Aoyama Gosho.

Gènere: romanç.
Ràting: +16
Personatges: Sato Miwako, Matsuda Jinpei.
Paraules: 527.

16.- Cigarreta

La cigarreta penjant del seus llavis es movia al ritme de les seves paraules. La Sato no podia deixar de mirar-la. Va deixar de moure's i va ser com si l'encanteri s'esvaís.

—Penses contestar?

—Ah, què? Perdona, no t'estava escoltant.

S'havia quedat embadalida mirant-li els llavis, el ritme hipnòtic de la cigarreta. Li feia ràbia perquè en Matsuda era hipnòtic i malgrat ser un idiota no podia evitar que li agradés.

—Quina mena de poli no para atenció al seu company mentre aquest parla?

El seu mode de parlar s'havia suavitzat, estava menys a la defensiva, però no deixava passar cap oportunitat per expressar com li desagradava ser allà. S'havia acostumat a ell, a la seva manera de fer i parlar, a la seva manera de ser.

—Una que té millors coses a fer que petar la xerrada amb un paio desagradable.

—Desagradable, eh?

—Què deies, Matsuda-kun?

—Et preguntava si fas res en sortir de la feina?

Va mirar-lo entretancant els ulls sospitant que a aquella pregunta hi havia gat amagat.

—Per què?

—Et resulta difícil contestar a una pregunta directament? —va replicar tot rient—. O és que no vols contestar?

—No, és que quan algú com tu fa preguntes sospito que amaga quelcom al darrere.

En Matsuda va somriure, va treure's les ulleres de sol, va fer una llarga calada a la cigarreta a mig consumir i la va aixafar al cendrer.

—El tabac t'acabarà matant —va ventar-li ella.

Ell va tornar el seu somrís en un de murri.

—A la nostra feina és més probable que morim de qualsevol altre cosa.

—Això no vol dir que no puguis cuidar-te una mica, no?

—Que potser et preocupes per mi, inspectora Sato?

—I és clar que no, ets prou grandet per saber el que et fas —va dir, tot i que sí que ho feia.

—I doncs? Fas res en sortir?

—No res —va contestar finalment.

El mòbil d'en Matsuda va sonar, ell va despenjar mentre contestava amb sorollets i monosíl·labs al seu interlocutor. Va penjar i se la va mirar tot seriós.

—Canvi de plans —va fer com si n'haguessin fet algun de pla—. Era l'inspector Megure, hem d'anar a parlar amb la dona del difunt Kobayashi.

—D'acord.

—No et veig gaire afectada per cancel·lar un pla que encara no sabies quin podia ser —va contestar encenent una nova cigarreta—, potser volia convidar-te a sopar, o al cinema, o a fugir a l'altra punta del món.

La Sato se'l va mirar astorada i després va riure amb ganes.

—Vine —va demanar estirant el braç, ell va acostar-s'hi sense protestar—, tens la corbata torta, no pot visitar una viuda amb aquesta fila.

La hi va redreçar acostant-se a ell amb aquella cara de concentració seva, en Matsuda va ajuntar els seus llavis amb els de ella en un contacte fugaç.

—Què fots? —va demanar amb les galtes vermelles.

—Pot ser que m'agradis una mica.

—Au, va, sòmines, calla.

Va estrènyer el nus de la corbata amb força, ell va riure encara que havia estat a punt d'escanyar-lo. Quan pogués deixar enrere el cas de la mort d'en Hagiwara la convidaria a sortir seriosament.

Fi