Meitantei Conan i els seus personatges són propietat  de n'Aoyama Gosho.

Gènere: drama.
Ràting: +16
Personatges: Yoshida Ayumi.
Paraules: 295.

15.- Peixera

Els dos peixos de colors van moure's dins la peixera, explorant la seva nova llar inquiets. L'Ayumi els va mirar amb un feble somrís als llavis, li sabia greu que haguessin de viure en un espai tan reduït, però en Genta els la havia regalat i no els podia pas rebutjar.

Què en diria en Conan si hi fos allà, segurament li deixaria anar un munt de dades sobre ells i sobre com cuidar-los, hauria fet aquella cara de setciències repel·lent que a ella tan li agradava i l'hauria fet feliç. Però en Conan no hi era. Havia marxat a l'estranger amb els seus pares, els havia deixat sols. Se sentia tan sola...

Només havien compartit un any i ara que no hi era li costava, fins i tot, respirar. Se'n havia enamorat, era el seu primer amor i feia tan de mal...

Va ficar els dits a la peixera, el més petit d'ells va pujar i li va tocar un dit, l'Ayumi, va somriure.

—Et diré Conan!

I pronunciar el seu nom va fer-li mal, va empassar-se les ganes de plorar fent el cor fort. Si en Conan la veiés plorar la renyaria.

Què devia estar fent en Conan? Devia estar bé? Estaria resolent algun cas amb els seus nous amics? I, per què no deia res? Ni un missatge, ni una trucada, no saber d'ell era pitjor encara que tenir-lo lluny i saber que no el podia veure, perquè ella no podia anar-hi a Nova York.

L'Ayumi no volia estar trista, però n'estava. No volia trobar-lo a faltar, però ho feia. No volia estimar-lo, però l'estimava. Tampoc volia desitjar que el món fos tan petit com aquella peixera, però ho desitjava, perquè així podria trobar-lo fàcilment com ho feien aquells dos peixets taronges.

Fi