Meitantei Conan i els seus personatges són propietat d'Aoyama Gosho.

Gènere: humor.
Ràting: +13
Personatges: Tōyama Kazuha, Hattori Heiji, OC.
Paraules: 998.

02.- Ghibli

El paper sobre la taula semblava cremar, no sabia de qui havia estat la idea de fer una festa temàtica inspirada en les pel·lícules de Ghibli. No se'n sentia gaire còmoda, però tenia clar que no podia fugir-ne.

—Prepareu-vos, ara farem el sorteig dels personatges —va anunciar la delegada de la classe amb un somrís enlluernador—, i recordeu que no podeu parlar-ne amb ningú de qui us ha sortit!

»La idea és fer parelles amb els personatges, per exemple que na Mononoke estigui amb n'Ashitaka.

Els nois van remugar que allò era un pal, na Kazuha n'estava d'acord, no li venia gens de gust.

—Els personatges secundaris surten emparellats als paperets, en gran el que has de fer, en petit la seva parella.

El que volia dir que no hi havia manera de salvar-se de ser emparellada amb algú que no es vol.

—A més hi ha un únic sac amb els noms, així que et pot tocar un personatge tan masculí com femení —va explicar, com més se la mirava més clar tenia que la idea havia estat de la delegada—; és a dir que poden sortir parelles de noi i noia, noia i noia, o de noi i noi.

—De qui coi ha estat aquesta idea tan estúpida? — va remugar en Heiji.

—Hattori-kun, la idea és poder relacionar-nos amb persones diferents de les habituals, no és pas estúpid.

—Ves, això ja ho fem amb els treballs grupals.

La delegada semblava a punt d'esclatar al mig de la classe. Va inspirar fondo tot ajustant-se les ulleres nas amunt.

—Relacionar-se d'una manera relaxada, això no és res que es pugui fer en un treball grupal, perquè aquí ningú puntua per nota.

—Llavors podem passar, no?

La classe sencera esperava la resposta a aquella pregunta formulada per en Heiji. Na Kazuha ja no tenia cap dubte que la idea havia estat de la delegada.

—És obligatori —va ventar aixecant la veu—. La tutora hi ha estat d'acord, si en teniu cap queixa se la expliqueu a ella.

»Llavors, si ja ens hem entès, us aniré cridant per ordre de llista per a que agafeu el vostre personatge.

Van anar agafant un paperet segons els anaven cridant pel cognom, na Kazuha va aixecar-se en sentir el seu i va agafar de mala gana un dels papers plegats.

Sophie. El castell ambulant.

Va mirar-se'l amb una cella aixecada, si sabés qui faria de Howl podria decidir entre vestir-se de vella o de jove.

—Ei, Kazuha —la va cridar en Hattori amb un xiuxiueig—. Qui t'ha sortit?

—Que no has sentit que no ho podem dir a ningú?

—Au, va, no ho han de saber pas que m'ho has dit.

Però na Kazuha no va dir-li'n.

º º º

Na Kazuha va decidir-se per la Sophie jove, una mica per mandra, perquè així no necessitava buscar una perruca. Duia la disfressa ben plegada a una bossa de paper.

La delegada els havia reunit a tots al vestidor de les noies del gimnàs per explicar-los com ho farien. Aniria cridant-los pel cognom un a un per a que passessin a canviar al vestidor dels nois, un cop mudats farien tres cops a la porta per avisar que podia passar el següent i seuria a les grades. Era senzill i també la manera de no saber amb qui et tocaria fer el numeret fins a sortir.

—Tōyama.

Na Kazuha va aixecar-se d'un salt tot estrenyent la nansa de la bossa. En Heiji se la va mirar amb aquell cara de pal que tenia des que hi havien arribat.

Va sortir. Al fons del gimnàs va observar als seus companys, ja disfressats, no hi havia ningú vestit de Howl. Entrant al vestidor dels nois va preguntar-se, un cop més, amb qui li tocaria ballar i relacionar-se.

Va treure's l'uniforme i va canviar-lo pel vestit blau i llarg que s'havia arreglat per poder caracteritzar-se com el personatge que havia agafat, després va trenar-se els cabells lligant-los amb un llaç rosa.

«M'hauria d'haver fet la malalta» va pensar tot mirant-se al mirall. Li quedava prou bé per haver-lo arreglat a cuita corrents, però no li venia gens de gust participar en allò.

A contracor va sortir i va colpejar la porta del vestidor de noies tres cops abans d'anar fins al fons del gimnàs. Els companys la van rebre amb afalacs.

Un dels seus companys anava vestit de Nausicaä i una noia d'Ashitaka, potser la delegada tenia raó i acabaria sent divertit.

Un a un els companys anaven afegint-se al grupet reunit al fons. En Nomura se'ls acostava vestit de Calcifer, això volia dir que el següent seria en Heiji. Na Kazuha va posar-se de puntetes per veure'l sortir d'un vestidor per tancar-se a l'altre. Quin personatge li hauria sortit? Amb qui acabaria passant la tarda? I per què coi estava tan nerviosa?

—Kazuha —la va cridar na Yuri, la seva millor amiga, que anava vestida de Chihiro—, qui creus que farà de Haku?

—No ho sé pas.

Tampoc no li treia la son, la preocupava més qui faria de Howl, i també amb qui acabaria en Heiji.

—Per cert, t'has treballat el cosplay molt més del que m'esperava.

—Només he ajustat una mica de la cintura un vestit vell de ma mare.

Na Kazuha va fer una volta sobre ella mateixa fent voleiar la faldilla, distreta. No n'hi havia per tant, hi havia d'altres molt treballats, com el de Lady Eboshi de na Ueno.

—No és just! Quina sort! —va queixar-se la seva millor amiga de sobte fent-la tornar a la realitat—. Fins i tot a l'atzar acabeu junts en Heiji-kun i tu.

—Voldràs dir mala sort —va remugar en Hattori, se'l veia estrany caracteritzat de Howl amb aquella pell morena seva—, ni a l'atzar aconsegueixo treure-me-la de sobre a aquesta idiota.

—A qui dius idiota, idiota? —va ventar na Kazuha.

—Doncs a tu, idiota.

Na Yuri va posar els ulls en blanc, aquell parell d'idiotes no canviarien mai.

Fi

Aclariments:

"To" i "Ha": criden abans a la Kazuha, perquè alfabèticament en japonès la síl·laba "to" va abans de la "ha". He respectat l'ordre japonès per coherència amb l'original.